BarcelonaMadonna, Lady Gaga i Nicki Minaj tenen almenys un tret en comú: han col·laborat amb el dissenyador Manuel Albarran, l'autor d'unes peces metàl·liques en què els límits de la roba i l'escultura es difuminen. "Els encàrrecs m'han arribat a través dels seus estilistes –diu Albarran–, que tenen peces tant meves com d'altres creadors". En el cas de Madonna va dissenyar el vestuari dels ballarins que l'acompanyen al començament del xou de la Superbowl, i en el de Lady Gaga, un dels personatges del videoclip 'Bad romance' porta una peça seva a la cara. "Vaig anar a portar les peces per al xou de la Superbowl i vaig assistir als assajos, però no vaig coincidir amb Madonna. I no t'explicaré res més, perquè no puc", diu el dissenyador.

El cas d'Angelina Jolie a 'Malèfica' és diferent: "Va ser una còmplice fabulosa [...] Vaig anar als estudis de Disney només per fer una cosa, però quan vaig ser allà, com que vaig connectar molt bé amb ella, i era ella qui decidia tot el seu vestuari, vam treballar molt més. Soc molt ràpid i treballo molt bé sota pressió". La sintonia amb l'actriu va ser tan bona que fins i tot va acceptar posar-se peces que l'engavanyaven molt però que li donaven un aspecte impactant. "Ella volia estar increïble i li era igual tot, fins i tot es va posar peces incòmodes, vaig al·lucinar", explica Albarran. "He treballat directament amb poques estrelles, prefereixo estar a l'ombra".

També és especial el cas de Nicki Minaj, amb qui ha col·laborat diverses vegades. Precisament en el vídeo del tema 'MotorSport' la cantant porta un 'total look' seu. "En aquests treballs t'envien el concepte, i puc adaptar peces que ja tinc o fer-ne de noves, depèn del temps que tingui. Normalment no es queden les peces, les tinc desades amb una etiqueta amb el nom de qui la va portar".

A més, Albarran ha treballat amb Black Eyed Peas i amb fotògrafs prestigiosos com el británico Nick Knight i els espanyols Álvaro Villarrubia y Eugenio Recuenco. Els seus treballs es poden veure en publicacions com 'i-D', 'Dazed & Confused' i 'Vogue'.

Albarran és aquests dies a Barcelona per presentar aquest vespre a l'Ocaña la seva versió d''El Jardí de les delícies' del Bosch (entrada amb invitació), i a partir de demà el mateix local acollirà del 3 de gener fins el 20 de febrer una exposició amb 15 de les seves escultures, titulada Hyper Realista', un nou terreny en el qual aprofundeix en les constants dels seus treballs. La mostra romandrà oberta fins el 20 de febrer. "Farem una sessió de fotos en què el públic podrà veure el procés. També farem un 'fashion film' a la sala de baix de l'Ocaña, i els espectadors també podran veure el camerino", explica Albarran. "Quan fem una sessió de fotos o un 'fashion film' –afegeix– realment és un xou, i hem volgut mostrar el que faig quan la gent no em veu. Hi participaran 14 models. El Bosch sempre m'ha fascinat, és un dels meus referents".

Com fan els vicis i les virtuts representats al tríptic del Bosch, Albarran no vol deixar el públic indiferent amb les seves peces: "Sempre hi ha moltes emocions quan penso en el que vull projectar. M'agrada que les peces et remoguin, però no em deixo portar per les passions, són un valor afegit".

El repte de la duresa del metall

Manuel Albarran aconsegueix convertir en indumentària un material tan dur com el metall: "El procés de realització és més complex que el de la roba, però ja coneixem les tècniques. Treballo per reptes, m'agrada evolucionar constantment i sempre intento arribar al límit del que puc donar", explica el dissenyador, que té un altre referent en l'ús del metall: Thierry Mugler. "Vaig estudiar moda i vaig aprendre l'ús del metall per mi mateix", subratlla. A més de Mugler, l'inspiren creadors com l'artista japonès Hajime Sorayama i el dissenyador suís H.R. Giger. "Tinc molts referents, també el 'fetish', sobretot als anys 90. I Irina Ionesco. Sempre treballo amb uns llocs comuns: l'erotisme, tot i que abans era més eròtic; la duresa del metall i del 'fetish', i el que és salvatge. Hi ha una barreja de molts elements".

Al començament de la seva carrera Albarran va col·laborar amb La Fura dels Baus, tot i que arran dels seus viatges a Londres i els Estats Units els seus clients són principalment internacionals des de fa molts anys. Entre els treballs internacionals que li van permetre fer un salt en la seva trajectòria hi ha un calendari de la marca de cafè Lavazza i un anunci del perfum de Givenchy Ange ou Demon. "Van ser els dos primers treballs forts que vaig fer. Ara no m'impacten, però al començament quedava astorat davant la televisió quan veia la meva feina. Sempre somies arribar-hi, però no ho saps mai".

De fet, la carrera d'Albarran és tan internacional que les entrevistes que ha donat amb motiu del xou i l'exposició a l'Ocaña són les primeres a Barcelona: "Sempre m'he mogut per Anglaterra i els Estats Units, per mi són els llocs més potents. Després que em coneguessin he treballat en el camp dels videoclips i el cinema i soc conegut en la part de la moda d'aquests mons. Encara que no ho sembli, és un cercle reduït on ens coneixem tots. Ja tinc el meu lloc, fa 30 anys que treballo".

"Jo també soc culpable que no se'm conegui a Espanya i a Catalunya: no he volgut. Com que sé que el meu producte té acceptació a l'estranger, no m'he donat a conèixer aquí", continua Albarran. El dissenyador recorda que al començament de la seva carrera el qualificaven de boig. "Aquí em deien que estava boig i a l'estranger quedaven impressionats. Aquí no són tan agosarats com a Londres i Nova York. Aquí no he trobat el meu lloc com a artista perquè el que feia era massa nou. Els anys 2000 van ser un boom per a la meva feina perquè van començar a voler treballs com el meu en el camp de la moda", subratlla.

Amb el cap posat a l'Àsia

L'estudi d'Albarran continua sent a Barcelona, però les peces les realitzen artesans d'arreu del món: "Em fan peces en llocs com l'Índia, Bali, Mèxic i Tailàndia. Com que viatjo molt, estic acostumat a veure artesans d'arreu i adapto els meus dissenys a la seva manera de treballar, és un dels meus forts".

Manuel Albarran no revela els seus pròxims projectes, però sí que té ganes d'aprofundir en la seva relació amb l'Àsia. "Dic 'no' a molts projectes perquè ja he fet moltes coses i no em vull repetir".