BarcelonaEls mobles de dues obres recents d’Anna i Eugeni Bach i Jaume Mayol i Irene Pérez, de l’estudi TEd’A, han arribat per quedar-se: les dues reformes que han portat a terme a Barcelona estan protagonitzades per peces fixes de mobiliari. En tots dos casos el moble és una peça estratègica per organitzar el nou espai.

La peça dels Bach en un pis de l’Eixample inclou la cuina, el lavabo i espai d’emmagatzematge, i resol el fet que el pis està en xamfrà. El moble està col·locat fent un angle de 45 graus respecte a la resta d’espais i dona una nova vida als excessius espais de circulació que acostumaven a sorgir en pisos en xamfrà.

Una altra de les particularitats de l'obra d'Anna i Eugeni Bach és que la propietària vol que també sigui l'habitatge quan es retiri. Per això la cuina està dissenyada perquè també pugui ser un espai de reunions. "El moble fa que els límits entre la cuina i la sala d'estar quedIn difuminats", diu Bach. Pel que fa a l'altell, ara és un espai d'emmagatzematge i en el futur podrà ser una habitació improvisada per quan els nets vagin a visitar-la.

“És una estratègia per optimitzar l’espai i que no quedi un espai que només sigui de pas”, explica Eugeni Bach. “El moble no arriba al sostre i no arriba a tocar el terra –afegeix–. És una qüestió mental, perquè tinguis la sensació que pot desaparèixer. Fa que la sensació espacial se t’eixampli”.

L’altre pis, ubicat al barri de Gràcia, Jaume Mayol i Irene Pérez el van obrir longitudinalment i van col·locar-hi al mig un armari, que és “gairebé com una escultura”, com diuen els arquitectes, per satisfer la demanda d’espai d’emmagatzematge. “Els propietaris són part del procés del projecte, els acabes coneixent força bé”, afirma Jaume Mayol.

Un altre dels pilars de l'obra dels TEd'A és que el moble no toca les murs de ceràmica existents a l'habitatge: "Per respecte al perímetre construït, unes façanes mitgeres de ceràmica molt humils que donen textura a l'habitatge, no tocar-les i que respiressin. La nostra intervenció està dins l'envolvent que ja existia, per això està al mig de l'habitatge", explica Jaume Mayol.

Per raons estructurals, el moble no havia de ser gaire pesant: "Quan intervens en la crugia estructural d'un habitatge, estàs afegint pes allà on no convé a l'estructura. Per això és de fusta, lleuger i no toca el sostre", diu Mayol.

En definitiva, la fusta es converteix en el fil conductor d'altres detalls de l'habitatge, com la textura que tenen les portes. Com que el propietari Biel Huguet dirigeix una fàbrica de rajoles hidràuliques a Campos (Mallorca), el paviment també té un protagonisme especial. Tot i així, Jaume Mayol i Irene Pérez no estan tan interessats en els motius decoratius sinó en el procés de creació i col·locació en donar protagonisme a les juntes. "Vam repetir la mateixa dimensió de les rajoles que hi havia, 13x13, i vam aprofitar-les per fer àrid per omplir la junta de les noves. Les rajoles hidràuliques acostumen a fer una petita estora en cadascun dels espais, però aquí el dibuix no el fa la rajola sinó la junta", explica Mayol.

En totes dues obres també es fa evident la relació estreta que els arquitectes tenen amb els clients: "És força habitual en el nostre cas, per la nostra manera de treballar: quan algú ve per fer-nos un encàrrec, sempre tenim molt clar que fem molts projectes, però que una persona acostuma a fer-se només una casa al llarg de la vida, i nosaltres entenem que és una ocasió molt especial. Parlem molt amb el client durant les primeres reunions i li demanem que facin un esforç de pensar com els agradaria viure, no que ens diguin si volen dos o tres dormitoris. Volem que ens demanin l'impossible i nosaltres intentem aconseguir-ho", explica Eugeni Bach.

En el cas dels TEd'A el treball conjunt amb el client fa que donin als seus habitatges el nom dels propietaris: "El primer és entendre les necessitats del client, i després el projecte sempre es fa a mitges. Els propietaris en són un ingredient indiscutible, els acabes coneixent força bé", conclou Jaume Mayol.