ANTONI RIBAS
Barcelona

Salvador Dalí, de bufó a 'performer'

Josep Playà repassa 30 accions de l'artista empordanès al llibre 'Dalí essencial. El gran provocador del segle XX'

Salvador Dalí, en una imatge d'arxiu / TERRY FINCHER / GETTY Zoom

Falten poc més de dues setmanes perquè es compleixi el 30è aniversari de la mort de Salvador Dalí i el seu llegat no s'exhaureix: des de la retrospectiva que li va dedicar el Centre Georges Pompidou el 2013, les seves accions artístiques, considerades bufonades en el moment de ser realitzades, es veuen com a pioneres del 'happening' i la 'performance'. Precisament el periodista i estudiós dalinià Josep Playà n'ha recollit 30 en el seu nou llibre sobre l'artista empordanès, 'Dalí esencial. El gran provocador del siglo XX' (Libros de Vanguardia). "En el seu moment la premsa catalana i espanyola les van tractar amb menyspreu, i vistes amb la perspectiva actual són veritables 'happenings'", diu Playà.

Les accions de les quals parla Playà van ser realitzades a Catalunya entre els 40 i els 70 i, com diu el mateix Playà, revelen la "imaginació desbordant" de Dalí. Entre les més conegudes hi ha la que va fer amb La Chunga, a qui va demanar que ballés damunt d'una tela coberta de pintura que després va convertir en un quadre i la batalla que va organitzar entre terrícoles i "venusians" al Cap de Creus per a un reportatge del 'Paris Match' i que va culminar abocant 500 litres de petroli al mar i provocant un incendi. 

Salvador en un vídeo de 1971 narrat per Orson Welles

Una de les accions dalinianes més recordades va consistir en realitzar una pintura gegantina de la Sagrada Família amb quitrà al Parc Güell l'any 1956 –Català-Roca va documentar-ho–, i anys més tard, el 1966, va tornar-hi per muntar un ballet "plastificat". "A la seva època aquestes accions van ser tractades d'una manera fins i tot displicent. Les recensions de la premsa sempre eren molt crítiques", subratlla Playà.

Entrevista a Salvador Dalí sobre el ballet "plastificat" que va muntar al Parc Güell l'any 1966

No és estrany que algunes accions aixequessin polseguera: Dalí va respondre a la invitació de participar a la Festa del Llagostí de Vinaròs contractant un helicòpter perquè llancés centenars de quilos de llagostins damunt el públic que s'havia reunit a la plaça de toros de la localitat. De fet, l'artista tenia una manera molt particular de respondre als encàrrecs: quan el Gremi de Joiers de Barcelona li va encarregar una acció per renovar la seva imatge, va acabar llançant galledes de cargols i llimacs damunt les models enjoiades que havia col·locat dins unes banyeres de l'Hotel Ritz de Barcelona, l'actual Palace. Com que el Ritz era el campament base de Dalí i Gala quan feien estades a Barcelona, el personal de l'hotel i la premsa van ser testimonis d'una altra acció mítica: va regalar un cavall blanc dissecat a Gala per al seu aniversari i el va fer pujar per les escales fins a la 'suite' que ocupaven.

En paral·lel a aquestes accions, Dalí sovint va mostrar tot el seu geni en aparicions televisives i anuncis publicitaris que han quedat gravats a la memòria col·lectiva, com el de la xocolata Lanvin.

Anunci de la xocolata Lanvin protagonitzat per Salvador Dalí

La polèmica del testament i un museu impossible

Al marge les accions dalinianes, Playà publica per primera vegada l'acord al qual van arribar l'Estat i la Generalitat per repartir-se el llegat del pintor. "La negociació va ser dura i complicada, i [l'acord] especificava que en el futur museu d'art contemporani de Barcelona podia haver-hi una quinzena d'obres seves, però després no va haver-hi interès", explica Playà.

Per concloure el llibre, Playà repassa algunes de les obres de Dalí perdudes, entre les quals hi ha una de les més importants, 'La mel és més dolça que la sang'. A la llista també hi apareix una peça curiosa: l'obra que va realitzar per al fons de l'escenari del festival d'Eurovisió del 1969.