JOAN CALLARISSA
Barcelona

El sargàs, la macroalga que s'ha convertit en un afer d'estat a Mèxic per culpa de la contaminació marina

Una illa d'algues com dos cops la ciutat de Mèxic pot arribar a les platges abans de l'octubre

Una de les primeres platges de Quintana Roo que s'han vist afectades / ALONSO CUPUL / EFE Zoom

Mèxic intentarà desviar el sargàs a alta mar per protegir les costes caribenyes l'estat de Quintana Roo, al sud-est del país, tal com ha anunciat el ministre de Medi Ambient i Recursos Naturals, Rafael Pacchiano. Les investigadores Marta García i Brigitta Ine van Tussenbroek, de l'Institut de Ciències del Mar de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), a Puerto Morelos, zona ubicada a Quintana Roo, consideren que l'arribada massiva d'aquesta macroalga pot suposar un desastre ecològic.

Tan polèmic ha esdevingut aquest problema que fins i tot el fotògraf Spencer Tunick, conegut per retratar gent nua arreu del món, s'ha desplaçat fins a Mèxic per alertar d'aquesta qüestió. "El sargàs està envaint les platges i la costa de Yucatán i del Carib. És un desastre natural també per als humans", ha escrit l'artista.

La investigadora Van Tussenbroek ha explicat a l'agència EFE que la solució al problema és frenar el creixement de l'alga en els seus llocs d'origen, les illes Bermudes i les costes brasileres. Rafael Pacchiano ha dit que per evitar el desastre de l'arribada massiva "es pretén començar una prova pilot per veure si es pot desviar el sargàs a alta mar perquè un altre corrent marí se l'emporti". En una conferència de premsa a la Ciutat de Mèxic Pacchiano va manifestar que aquest fenomen, però, és molt difícil de controlar i que l'ideal és contenir-lo abans que arribi a les platges, on la calor i el sol en provoquen la descomposició immediata, amb l'impacte que això podria tenir en la indústria hotelera del país.

Dos cops la ciutat de Mèxic

Però el ministre mexicà també té dubtes sobre si un corrent marí serà suficient per evitar que les seves platges s'omplin d'aquesta alga, "perquè el vent també és un factor important" per determinar cap a on es mou, i és molt difícil de preveure. A més, va recordar que el 2015 ja hi va haver una arribada atípica d'aquesta macroalga que el 2018 s'està repetint de manera encara més desmesurada. "És una quantitat molt superior a la que normalment ha arribat", puntualitza. "És un fenomen que no només afecta Mèxic, gairebé tot el Carib està passant pel mateix", lamenta el polític, que no informa de la quantitat d'algues que han arribat. Alguns mitjans han fet pública aquesta dada, com Televisa, que diu que la taca que flota actualment al Carib és de dos cops la mida de la ciutat de Mèxic.

El sargazo s'ha convertit en un problema d'estat a Mèxic

"La realitat és que hi ha poca tecnologia, les poques embarcacions que poden ser al mar retirant la macroalga encara són cares i retiren poca quantitat per dia", va comentar en recordar que Quintana Roo, on hi ha ubicats molts dels complexos turístics hotelers del país, a la península de Yucatán, té 300 quilòmetres de costes. La situació és greu també a causa de les poques opcions que tenen per actuar abans que l'alga arribi a la costa: "No hi ha maquinària al món que puguem portar fins aquí a temps, el temps de lliurament més ràpid són sis mesos: estarien arribant al novembre", diu Pacchiano. Davant d'aquesta realitat, algunes veus del sector turístic han proposat evitar que l'alga arribi a la platja posant xarxes al mar que envoltin les platges i impedeixin l'avanç de l'alga.

Danys ecològics

Les investigadores abans citades adverteixen que la invasió de sargàs que es preveu a les platges de Quintana Roo és un indicador de la creixent contaminació de l'aigua marina i que, a més, augmenta fins a 100 vegades els danys causats a l'aigua per l'activitat humana en els mars i costes caribenyes, on hi ha assentaments irregulars i tractaments insuficients de les aigües residuals.

La presència massiva de sargazo al mar pot provocar danys ecològics en espècies com per exemple el corall

"Amb aquestes algues l'aportació de nutrients és 100 vegades més gran del que nosaltres ja estem fent. Els ecosistemes pateixen canvis sense precedents. Aquest fenomen és una cosa nova per la seva magnitud i genera un desastre natural permanent", explica Tussenbroek, que afegeix que "la mitigació no és senzilla". "És urgent un pla de gestió integral que tingui en compte el coneixement científic, el marc jurídic, la inversió econòmica i la participació local, així com la manera més eficient de recollir les algues sense fer mal a la fauna associada".

Per la seva banda, Marta García Sánchez, especialista en macroalgues, detalla que el sargàs deté l'oxigenació de l'aigua, fa canviar l'aigua de color turquesa a marró i genera gasos quan entra en descomposició a les platges. "Fa molta pudor", assenyala.