¿CHONTAQUÈ?
JOAN CALLARISSA
Barcelona

Sabeu què és el 'chontaduro'?

És un nou restaurant llatí de Barcelona de cuina honesta i racions generoses

Sala amb vistes al pati del restaurant Chontaduro de Barcelona / CHONTADURO Zoom

No sé si sabeu què és el 'chontaduro'. Jo no ho sabia fins fa poc, quan vaig anar al restaurant homònim que acaben d’obrir al carrer d’Aribau, número 254. Després de fer algunes càbales i imaginar-me que era un animal, un animal sagrat o una manera originària de Sud-amèrica de referir-se a algú, vaig optar per buscar-ho a Google, el cervell de butxaca que acabarà amb tots nosaltres. L’algorisme em va explicar que el 'chontaduro' no és res del que em pensava, sinó que és una fruita que es consumeix molt a Sud-amèrica, on el recullen d’unes palmeres que poden arribar a tenir fins a vint metres d’alçària.

Tot i que si mai s’implanten a les fruiteries d’aquí estic segur que molta gent en confondrà algunes varietats amb els caquis, no ho són ni de lluny, ja que no es poden menjar a mossegades. El 'chontaduro' es consumeix després d’haver-lo bullit unes cinc hores i després d’haver-lo barrejat amb mel. O sigui que aneu en compte si us en compreu, perquè si no el sabeu preparar o no teniu temps per fer-ho, haureu perdut el temps i els diners.

Algunes peces de chontaduro, molt consumides a Colòmbia Zoom

Algunes peces de chontaduro, molt consumides a Colòmbia / FLUOR

Aclarida l’anècdota, deixeu-me parlar d’aquest nou restaurant llatí, que se suma als molts altres que he visitat a Barcelona, ja que gràcies a la globalització –alguna cosa bona havia de tenir– cada cop n’hi ha més. En primer lloc, he de dir que és llatí en sentit ampli. Tot i que el receptari és principalment colombià, hi ha coses de cuines d’arreu del Con Sud. O sigui que si sou curiosos, endavant!

En segon lloc, cal assenyalar que la carta és molt completa sense ser llarga, cosa que quan no coneixes els ingredients o els plats s’agraeix un munt, perquè no t’obliga a sentir que estàs preparant oposicions abans de sopar...

En tercer lloc, he de confessar que la cuina em va semblar molt honesta. Els plats no són d’aquells de gustos forts que no saps si és que són així o és que dissimulen que t’estan endossant menjar de tercera regional. És el gustós menjar llatí en sentit estricte, no una imitació hiperespeciada amb xili d'hort urbà o llet de tigre de garrafa.

Hi vaig anar un diumenge i estava prou ple, i això que feia només una setmana que l'havien inaugurat. El local no és res de l’altre món, però és acollidor. Perfecte si tens en compte que fent la reserva amb El Tenedor et fan un 40% sobre els plats que demanis. La meva acompanyant i jo vam dinar per 15 euros cadascú. No vam fer ni cafès ni postres, però ens vam cruspir dos plats per cap.

Quins? Doncs, com a entrants, uns patacons: de pollastre, de pic de gall i de carn entatxonada, i un trio 'valluno', que és una combinació de tres 'croquetes', cadascuna del seu pare i la seva mare, però que val la pena provar-les... De segon ens vam demanar un ceviche mixt calent que sincerament era molt bo i que, a més, anava ple de peix i calamars.

Que no t’escatimin avui dia amb les quantitats és un gran què, perquè els escandalls per fer-se ric d’alguns restauradors desgracien tantes experiències gastronòmiques com un mal cuiner. Per provar peix i carn vam demanar un plat de pollastre amb pic de gall marinat a l’estil peruà. Era molt bo, però no val la pena demanar-lo si vols experimentar cuina sud-americana. Era el menys diferent, per dir-ho així...

Ceviche mixto caliente, amb calamrsons arrebossats al Chontaduro Zoom

Ceviche mixto caliente, amb calamrsons arrebossats al Chontaduro / J.C.

Els perills del lloc: que estan començant i tot és una mica atzarós. Aquest dia van ser superlents. Era desesperant. Si hagués sigut un dia laborable, ens haguéssim pogut morir d’un atac de nervis. Això sí: tenen una gran voluntat d’esmena i ens van treure 'focaccia' –no hi lligava gens, però era boníssima: potser perquè el cambrer és italià?– per distreure’ns i després unes papas arrugadas amb mojo vermell.

A mi em va agradar molt, però abans de tornar-hi em llegiré alguna ressenya per internet, a veure si a banda de voler millorar, ho aconsegueixen. Per cert, la cambrera és experta en aquest tipus de cuina, cosa que també s’agraeix molt. Us deixo tot l’àlbum del menjar aquí. A la seva web hi trobareu la carta amb el preu dels plats.