BarcelonaAvui les Dr. Martens són bàsiques en la majoria d’armaris. Qui s'hi pot resistir? La seva comoditat, estètica i gust minimalista eliminen tota competència. Però, tot i el seu enorme èxit actual, pocs coneixen els seus inicis obrers. Lluny de ser creades per satisfer el gust de la cultura de moda més ‘fashion’, aquestes botes, pròpies del Londres dels anys 40, van ser pensades com a antídot al dolor per a les persones que passaven llargues hores dempeus. Tenien un material útil, forçat i molt econòmic per les masses obreres de l'època, però no van trigar en ser descobertes per altres capes de la societat. Així, policies, fusters i bombers van ser els següents en portar aquestes botes.

Un símbol de rebel·lia dels anys 70 als 2000

Més endavant, l’univers ‘punk’ va fer-se-les seves. En un dels concerts del grup de rock The Who, el seu guitarrista, Pete Townshend, les va portar i, sense saber-ho, va marcar un abans i un després en la vida de les botes. Les tribus urbanes i rebels de Londres amb els ‘rude boys’ al capdavant van començar-les a portar. Aquesta va ser l’Edat d’Or per a les Martens, perquè de l’escena punk londinenca van saltar a la de Nova York. Des d’aleshores, la influència d’aquestes botes va anar calant al mercat americà, i el ‘grunge’ dels 90 amb Nirvana i Pearl Jam van donar-li una altra vida. Els joves de l’època van anar adquirint els codis de vestimenta de les seves marques i les Dr. Martens van popularitzar-se arreu del país.

El nou segle ha donat noves oportunitats a les botes, que s’han adaptat als nous temps: s’han fet veganes, tenen diferents estampats, textures, colors i hi han incorporat el model Jade amb una sola més gruixuda. L’’street style’ ha demostrat que són camaleòniques i encaixen amb vestits, texans, faldilles i un llarg etcètera apte per a aquest producte.