FLUOR
Barcelona

Roma i Nova York obren ambaixada (gastronòmica) a Sant Antoni

Benzina ofereix cuina romana en un bar d'estètica novaiorquesa i amb 'hits' dels 70 i 80 de fons

Benzina, Bar + Cucina, a Sant Antoni / FLUOR Zoom

Al número sis del passatge de Pere Calders, on antigament hi havia un taller mecànic i on després hi va haver el restaurant Lando, hi podem trobar ara el Benzina, Bar + Cucina. Es tracta d'un restaurant que vol oferir el millor d'una 'trattoria' romana però sense caure en el folklorisme ni en els tòpics estètics d'aquest tipus d'establiments quan s'ubiquen fora d'Itàlia. De fet, tant els vol evitar, que se n'ha anat a l'altre extrem, cosa que no està gens malament si tenim el compte el resultat: un espai diàfan d'estil industrial que recorda un 'loft' novaiorquès, molt obert al carrer i que agrupa des de mobles recuperats portats des d'indrets molt diversos fins a un fil musical tan deliciós com el menjar que s'hi serveix. Bowie i Dylan també hi sopen gràcies a l'extensa col·lecció de vinils del propietari, Badr Bennis.

El restaurador Badr Bennis i el cuiner Danielle Moretti Zoom

El restaurador Badr Bennis i el cuiner Danielle Moretti / FLUOR

Obert des de la tarda i fins a la nit els dies feiners, i al migdia i a la nit els caps de setmana, el Benzina ha obert les portes fa poc més d'un mes amb una carta de preus assequibles –cap plat supera els vint euros i molts s'ubiquen a l'entorn dels deu– i amb racions molt dignes. Tot i això, el millor és a taula, ja que la materialització dels plats i el nivell del producte són aptes per a paladars exigents. La carta es divideix en quatre parts: 'stuzzichini', 'antipasti', pasta i carns i peixos.

Pop amb patata, olives i api Zoom

Pop amb patata, olives i api / FLUOR

En el primer apartat, regnen clàssics com la 'bresaola' amb ametlles i la mortadel·la amb 'focaccia'. En el segon hi ha delícies típicament italianes com són l'amanida de pop –amb un pop de primera– amb patata i olives, el bacallà arrebossat –arrebossat molt suau i peces de bacallà gruixudes i de parts nobles del peix– o el mític plat del Piemont, el 'vitello tonnato': vedella freda tallada fina recoberta per una suau 'maionesa' mesclada amb tonyina.

Vitello Tonnato Zoom

Vitello Tonnato / FLUOR

En l'apartat de la pasta hi ha clàssics internacionalment coneguts com els espaguetis a la carbonara i els ravioli de 'ricotta' amb espinacs, però també hi ha plats menys coneguts –tant o més bons– del Bel Paese. Per exemple, els 'spaghetti alle vongole', que traduït seria "espaguetis amb cloïsses". La bona factura d'aquest plat, per exemple, es nota en com a la cuina aprofiten el midó de la pasta per lligar una salseta amb gust de mar que deixa anar la substància de les petxines. Boníssim. Això sí, és possible que els paladars sensibles a la sal el trobin massa potent...

Spaghetti alle vongole Zoom

Spaghetti alle vongole / FLUOR

Entre les carns i els peixos destaca un indispensable llobarro a la sal o un bacallà al 'guazzetto' –amb suquet–, una recepta molt popular de la cuina romana que bàsicament consisteix a acompanyar el bacallà amb una salsa de tomàquet, pinyons i panses. La més exòtica de les propostes que tenen com a plats principals és la 'tasca' de xai. 'Tasca' en italià significa "butxaca" i això és el que serveixen. Una butxaca de pa dins de la qual hi ha una massa de carn similar en textura a la que podria farcir un caneló tradicional català, però feta de xai. Tot i que és possible que el comensal d'aquí hi posés de ben segur una mica més de pebre o de sal, val a dir que la recepta resulta àmpliament disfrutable.

Les postres no es queden enrere ni tampoc la cocteleria –novaiorquesa...– del local, que no tanca de seguida després dels serveis, i que pretén ser un lloc on el client pugui quedar-se llarga estona. De la part dolça, val la pena jugar-se-la amb Il Dolce della Mamma, que prepara la mare del propietari, que és anglesa i que sap molt bé què es fa quan es tracta de preparar pastissos.

La visita als lavabos de taller i de llum vermella per fer-se la foto al vidre semiesfèric és pràcticament obligada. 'Buon appetito'!