BarcelonaEl Metropolitan Museum of Art de Nova York va complir aquest mateix dilluns 150 anys de vida submergit en la pandèmia del covid-19, que l'ha obligat a cessar tota l'activitat cultural sine die i a ajornar la celebració de la seva coneguda gala anual, en principi, fins a l'octubre. Ideat per empresaris, banquers, filantrops, col·leccionistes i artistes de l'època, el Met –com se'l coneix popularment– va ser concebut l'any 1870 com "un museu i una biblioteca d'art a Nova York per encoratjar i desenvolupar l'estudi de les belles arts i l'aplicació de l'art a la fabricació i la vida natural, avançar en el coneixement general de temes afins i nodrir la instrucció popular i les seves recreacions", segons consta en els seus documents fundacionals.

A aquest propòsit s'hi va sumar el 2015 el d'"estudiar, conservar i presentar importants obres d'art de tots els temps i cultures per connectar les persones amb la creativitat, el coneixement i les idees". Uns propòsits que podrien semblar ambiciosos però que resulten perfectament factibles per a la institució, que alberga 5.000 anys d'història de la humanitat amb prop de dos milions de peces d'infinitat de cultures de tot el món, que es gestionen a través de 17 departaments de conservació diferents.

Ubicat en ple Central Park –al número 1.000 de la Cinquena Avinguda–, al caríssim Upper East Side de Manhattan, el seu imponent edifici va ser finalitzat després de diversos fracassos i discrepàncies de criteri. Finalment es va culminar 20 anys després de la seva projecció inicial gràcies a la feina de l'arquitecte Richard Morris Hunt i del seu fill, Richard Howland, que va donar per acabada l'obra el 1902. L'activitat cultural i artística del Met, però, havia començat ben abans. Concretament, el 1872, al cap de dos anys d'haver-se fundat i ubicat en un altre edifici també de la Cinquena Avinguda, molt a prop d'on ara se situa el MoMA.

L'element clau de la seva fundació va ser que tot aquell grup de poderosos homes de l'època volien a la capital del seu món un museu que estigués al mateix nivell que els millors d'Europa. Per aquest motiu van començar aquesta obra magna, que al llarg dels anys ha acumulat donacions de col·leccionistes i ha fet compres amb diners de mecenes que li han acabat assegurant una de les col·leccions més importants del planeta. Entre les seves obres hi ha des d'escultures de Rodin fins a pintures de Rafael, Ticià, el Greco, Pollock, Braque, Mondrian, Miró o Dalí. Una generosa llista pròpia d'un museu que té un pressupost de més de 300 milions de dòlars, dels quals només una petita part són públics.

Però col·lecció citada és només una de les moltes que en formen part, ja que alberga també un enorme patrimoni d'art antic, egipci o islàmic, entre moltes altres parts del món i èpoques històriques. Només en art grec i romà compta amb un dipòsit de més de 50.000 peces. No és anecdòtic que la primera peça que va formar part dels registres del museu va ser un sarcòfag romà. Amb les incorporacions permanents al seu vast llistat d'obres, la superfície del museu s'ha doblat en moltes ocasions gràcies a afegir-hi noves ales i edificis annexos d'estils diferents. Actualment, de fet, compta amb espais ubicats fora d'aquest ja monumental edifici de Manhattan. Són The Met Cloisters, un referent a nivell mundial d'art medieval –bona part del qual provinent de Catalunya i França–, i The Met Breuer, dedicat a l'art contemporani.

150è ANIVERSARI EN TEMPS DE CORONAVIRUS

Per pal·liar la falta de públic i continuar en contacte amb l'exterior, des del seu tancament el 13 de març el Met ha dissenyat un seguit d'activitats per internet que permeten als amants de l'art continuar gaudint del museu a través de la seva pàgina web. #MetAnywhere, com s'ha anomenat la iniciativa, inclou vídeos, visites de 360 graus, publicacions, recursos educatius i altres continguts com, per exemple, converses amb els seus comissaris.

A més, es pot fer una passejada per altres països mentre els experts del museu comenten les obres d'art al voltant del globus terraqüi. També es poden escoltar les Històries del Met, una sèrie de vídeos en què treballadors i visitants expliquen un relat personal relacionat amb la institució. D'altra banda, el seu compte d'Instagram segueix tan actiu com sempre i ensenya a les xarxes l'extraordinària col·lecció del museu.

LA MET GALA, AJORNADA

El que, de moment, no es vol fer de manera virtual és la gala del Met, un dels esdeveniments filantròpics més mediàtics del món i un dels més esperats del món de la moda al llarg de tot l'any. L'organitzadora és l'editora en cap de la revista Vogue, la poderosíssima Anna Wintour, que enguany ha anunciat que a causa de la propagació de la pandèmia i del tancament del Met al públic l'esdeveniment no se celebraria el primer dilluns de maig, tal com es fa cada any. Sense nova data garantida a l'horitzó, queda en standby una festa que aquest any tenia prevista l'assistència de Meryl Streep –que havia de ser-hi per primera vegada–, Emma Stone i el porto-riqueny Lin-Manuel Miranda, que havien de ser els amfitrions de la gran festa. Amb tots aquests ingredients, com era d'esperar, la cancel·lació de la gala del Met ha estat una notícia d'impacte mediàtic global.

Aquesta festa benèfica, que serveix com a tret de sortida d'una exposició temàtica de vestits que sempre serveix com a dress code de la festa –per més arriscat que sigui...–, té un enorme impacte en les finances del Costume Institute, ja que finança la practica totalitat de les activitats d'aquesta part del Met dedicada a la moda. Tanta és la importància de la festa que dirigeix Wintour des del 1999, que l'any 2014 el Costume Institute va passar a dir-se Anna Wintour Costume Center. Una mostra inequívoca que l'editora de moda més coneguda del món –i també la més temuda– té molt de poder recaptatori i que d'ella depèn a hores d'ara l'avenir d'aquest institut.

Segons dades fetes públiques pel mateix organisme, en la gala de l'any passat es van recaptar 15 milions de dòlars en una sola nit. Una xifra que encara és més escandalosa si calculem que des de fa més de 20 anys les recaptacions són així de substancioses. El 2014 es van publicar unes dades que assenyalaven que des que Wintour havia encapçalat la gala, la recaptació absoluta havia estat de 125 milions de dòlars. Una xifra que bé justifica el canvi de nom de l'ens i un reconeixement de gestió astuta de l'esdeveniment solidari, ja que tots els altres que se celebren al món l'emulen mentre somien tenir un impacte equivalent a nivell local.

De fet, a aquesta gala hi van des de les principals estrelles de cada àmbit del show business fins a les cares més importants del món de la política, passant per l'esport o les empreses tecnològiques. Una comunió que no es veu en cap altre esdeveniment del món i que aquí resulta especialment atractiva perquè té la moda com a rerefons i els assistents saben que del seu vestit dependrà que l'endemà apareguin o no en les pàgines del mitjans de tot el món. Cap altra catifa vermella –ni la dels Oscars– ni premis de moda acumulen ni quantitativament ni qualitativament uns convidats tan entregats a gastar i presumir com la Met Gala.

Tan important és l'atractiu de l'acte que els assistents estan disposats a pagar uns 30.000 euros per caminar els 140 metres de catifa vermella que separen la vorera de la Cinquena Avinguda de la taula on soparan. Però el preu no es justifica només per la quota de pantalla i el prestigi que els dona, també es paga el networking d'altura que poden fer aquella nit. Tan sabut és això que molts milionaris hi volen anar i no poden perquè l'aforament es limitat i el prestigi un intangible molt fràgil.

Encara que les empreses paguen un preu tancat per una taula, no són els empresaris que paguen els que decideixen qui s'asseurà amb ells. Com a màxim, poden fer una proposta de qui volen que hi hagi a la taula, cosa que finalment decideix Anna Wintour, que supervisa la llista final de convidats, que ronda els 600. Finalment, de tot això en resulta una festa caríssima que l'any 2016 va requerir la feina de 250 treballadors durant un any per arribar a bon port i que es va guarnir amb 750.000 flors. Dues dades que evidencien l'excés inherent a aquesta celebració, però que donen bona mostra de la força que té si sabem que tot i aquestes xifres l'Institut del Vestit del Met és l'única secció del museu que s'autofinança.

Aquest poder de convocatòria, però, ha costat molt de guanyar i dista molt del de la primera gala, el 1948, que va tenir forma de sopar benèfic més que no de gran gala de la moda. Tot i que ara té lloc a les dependències del museu, perquè els convidats puguin veure l'exposició, entre el 1948 i el 1971 es va celebrar a l'hotel Waldorf Astoria i, posteriorment, a l'espai Rainbow Room. Fins ara només s'havia cancel·lat en dues ocasions: el 1963, a causa de l'assassinat del president John F. Kennedy, i el 2002, després dels atacs terroristes de l'11 de setembre a les torres bessones.

100 MILIONS DE PÈRDUES

Malgrat tots els moments de glòria que han vist les escalinates del Met, la situació actual és ben diferent. Ara per ara el museu ha demanat al Congrés dels Estats Units, a través d'una carta oberta signada pels seus membres directius, que inclogui els museus i institucions culturals dins el paquet d'estímuls econòmics de dos bilions de dòlars que s'ha preparat a Washington per alleugerir els efectes de la crisi desencadenada per la propagació del covid-19.

"El Met i les organitzacions d'art de tot el país estan afrontant reptes financers sense precedents a causa dels efectes del coronavirus en el nostre sector i en l'economia en general", asseguren el seu director executiu, Daniel Weiss, i el seu director, Max Hollein, que han dit que començaran una campanya per aconseguir-ho i que esperen unes pèrdues d'"almenys" 100 milions de dòlars a causa de la crisi del coronavirus. El pròxim segle i mig del museu segur que serà brillant, però l'any de transició –i potser el següent– seran altament complicats fins i tot per a una institució d'aquesta talla.