BarcelonaTombem la truita i en lloc de parlar de la roba en la mesura que parla de qui la porta, parlem del procés de creació amb tres dissenyadores catalanes consagrades: Lydia Delgado, Teresa Helbig i Txell Miras.

Lydia Delgado: abric de moher amb un 'patchwork' de moltó sintètic

Des de fa tres anys Lydia Delgado té la botiga al número 28 del carrer Sèneca. El trasllat no només va suposar un canvi d’ubicació sinó que la dissenyadora el va aprofitar per començar a treballar d’una altra manera: "Treballava molt i a vegades em faltava l’element lúdic de la feina, passar-m’ho bé treballant", afirma Delgado. "Al final tot plegat se t’emporta i la creativitat és sagrada, encara que no crec que sigui ni millor ni pitjor que dedicar-se a altres activitats", subratlla. Així que a partir d’aleshores, en lloc de seguir el ritme de les temporades i presentar una nova col·lecció cada sis mesos, va decidir treballar més pausadament i fer peces més exclusives, com l’abric de moher que ha triat per a aquest reportatge. "Vaig mirar si em podia permetre el luxe de fer les coses d’una altra manera i treballar a un ritme que pogués gaudir. A vegades un s’ha d’aturar i plantejar-se una mica què està fent. En realitat treballo igual però d’una altra manera", explica la dissenyadora.

Aquest abric de Lydia Delgado és de moher i té un 'patchwork' de tres peces de moltó –"evidentment artificial"– rosa, gris i negre. "L’abric és una peça única, i té un preu. Si algú el vol se li pot fer en uns altres colors. Si vens a la botiga hi pots trobar algunes peces més com aquesta", diu Delgado. "L’abric està fet amb una llana anglesa pura –afegeix–, i té molta energia i identitat. No és una peça excessivament complicada però té molt contingut", explica la dissenyadora.

"M’agrada molt combinar colors, m’entusiasma. M’agrada molt fer que lliguin colors que aparentment no lliguen", diu Delgado. En aquest sentit l’abric de moher també reflecteix un canvi en la concepció de les peces. "Abans mirava molts llibres d’art mentre treballava i ara cada vegada més necessito fer el que em surt de dins, i m’agrada molt posar els teixits damunt la taula i anar fent combinacions de colors, d’una manera molt visual". Lydia Delgado no dissenya pensant en una dona concreta: "[La roba] Se la pot posar des d'una noia de 16 anys fins una dona de 70".

A Lydia Delgado li agraden molt els accessoris i els produeix artesanalment per "donar força" a estilismes més bàsics: "Els accessoris poden anar des d’unes arracades fins a peces molt estranyes". "Quan t’hi acostumes després no saps sortir de casa sense posar-te’ls, et sembla que surts en pijama". De fet, els accessoris estan relacionats amb la visió sostenible de la moda que té Delgado, perquè donen una nova vida a peces més atemporals, en lloc de comprar molta roba de menys qualitat. "Crec profundament que és molt important que no es perdi tot el que és l'artesania i fer la roba ben feta. Si compares l'abric o unes arracades amb altres productes, la diferència és abismal, perquè hi hagut una atenció, un amor i una persona al darrere que ho fa perfecte. Perquè la roba no és només qui la dissenya".

"Crec que és molt important, bàsic, treballar per guanyar-te la vida una mica bé i ja està. No tinc cap necessitat de produir en excés per omplir més el món de roba", conclou la dissenyadora.

Teresa Helbig: vestit de plumetis de 'glitter' blau cel amb cintes de vellut de cotó negre

Teresa Helbig ha seleccionat un vestit de la col·lecció 'Wunderkammer', que va tenir un èxit immediat després de la desfilada a la passada edició de la Mercedes Benz Fashion Week Madrid: "Només tenir-lo enllestit abans de la desfilada ja vam quedar-ne molt contents, i algunes clientes que ens visitaven aquells dies previs i que el van veure el van admirar. Semblava tenir un carisma propi. Cada cop que el pengem a les xarxes socials és un dels que té més 'feedback'", explica Teresa Helbig. "Connecta d'alguna manera amb la part més somiadora i idealista de la dona –subratlla–; ho explico així perquè no m'agrada allò de 'vestit de princesa' perquè ho trobo cursi".

Les cintes de vellut de cotó negre estan cosides al vestit simulant la silueta de les fulles. De fet, com explica Helbig, poden dedicar "més de quatre setmanes treballant tot el dia" per confeccionar una peça. "Al taller de Barcelona hi treballem quinze persones, però l'equip el formem moltes més, que treballen externament. Darrere de cada peça hi ha hores de feina, dedicació, molta investigació i més hores de feina. El nostre segell és passió i moltes ganes", diu la dissenyadora.

Una de les principals fonts d'inspiració de Teresa Helbig és el cinema: "Pel·lícules d'època, com 'Il Gattopardo' i d'altres de directors de culte com Jonas Mekas, David Lynch, Sofia Coppola, Russ Meyer i Wes Anderson". A més, es nodreix del "format clàssic" de les revistes de moda i d'observar la gent: "Pel carrer, tant quan vas de viatge com aquí, observant la gent pots treure moltes conclusions sobre què esperen i què busquen en la roba que duen", explica la dissenyadora.

Les 'wunderkammer' [càmeres de meravelles] a les quals fa referència el títol de la col·lecció de Teresa Helbig estan considerades un precedent del museu i contenien rareses provinents del món natural i objectes com armadures, astrolabis i obres d'art. Pel que fa al gruix de la col·lecció està format per vestits amb diferents siluetes, tots molt elaborats. La dissenyadora defineix 'Wunderkammer' com "l'espai mental on guardem els tresors". Pel que fa als teixits predominen el vellut i el ras de seda, en colors com el blau cel, el negre i el malva.

"No tenim cap sistema rigorós a l'hora de començar a dissenyar una col·lecció, més enllà d'estar sempre amb els ulls ben oberts. Els temes et trien més a tu que no pas tu a ells", afirma Helbig. Així i tot, tenir una narrativa li ajuda a organitzar les idees: "Sempre hi ha una espurna inicial, com un moment històric, un pentinat retro, un videoclip que he vist a YouTube o un jardí que he visitat. Al voltant d'aquest concepte construïm una història, perquè sempre és més fàcil explicar més coses en forma narrativa que no atzarosa. Cada una de les nostres col·leccions i cada un dels nostres vestits estan batejats amb un nom evocatiu", conclou la dissenyadora.

Txell Miras: abric 'oversize' amb cremallera impermeable

Per a Txell Miras cada col·lecció és una aventura: "Hi ha col·leccions de les quals tens mot clar el tema i vas a buscar els teixits i la carta de colors, però altres vegades els teixits poden ser inspiradors de tot el concepte", explica Txell Miras, que ha triat un abric 'oversize' amb cremallera impermeable de la col·lecció 'Akelarre'. "Feia un any i mig que donava voltes a aquest tema –afegeix la dissenyadora–, i entremig vaig fer altres col·leccions. Quan em vaig posar a treballar en 'Akelarre' vaig anar a buscar alguns teixits que faig servir sempre, com unes llanes bàsiques, teles de cotó i viscosa, i en vaig buscar alguns més concrets d'època per fer referència al quadre de Goya 'L'aquelarre' que està a l'origen del tema".

"Aquest abric m'agrada per diferents motius", explica Miras. "Està fet de neoprè barrejat amb llana –afegeix–; el neoprè és un material amb el qual m'agrada molt treballar, perquè m'agrada treballar amb textures noves i materials que no són els habituals". Una altra de les raons es troba en el color: "És negre, però de diferents tons de negre, des del neoprè, que també té una textura que contrasta amb la llana, fins a les cremalleres impermeables. Les cremalleres li donen un toc de brillantor a l'abric, i també són negres. És un abric molt gràfic". Finalment hi ha la qüestió de la forma: "Com que és un abric 'oversize', si te l'estrenys amb el cinturó té uns plecs que li donen volum. Si no, és un volum molt més recte, neutre i minimalista. M'agrada la dualitat que li puguis donar formes diferents amb el cinturó".

Aquest abric té l'origen en un altre de més senzill de l'any anterior que la dissenyadora va fer evolucionar amb el jocs de textures, el color i les cremalleres. Pel que fa al patronatge, és una part de la feina que a Txell Miras li agrada treballar personalment. "Trec jo els patrons, perquè m'agrada molt treballar sobre el patronatge. Dissenyo i faig proves més sobre el patronatge que sobre un dibuix. Després es porta a tallar, però quan fem el mostrari a vegades tallo jo perquè m'agrada veure immediatament com queda", diu la dissenyadora. Un últim detall és el coll. Com que és un abric creuat, quan l'abric es tanca, un cantó del coll tapa l'altre.

En termes generals, la col·lecció 'Akelarre' estava inspirada en la Inquisició i les caces de bruixes, tan la passada com l'actual. Al llarg de la desfilada es podia veure una transició del blanc al negre, i també hi havia tocs de blau marí i verd militar. "La rigidesa d'una llei sagrada i l'ordre establert representat en colors blancs i crus, teixits de tapís i jacquard que recorden hàbits eclesiàstics antics en contraposició a la por i la incertesa representades per colors foscos com negres, grisos o teixits amb quadres com els de recolliment a la llar en mantes, mocadors o xals", diu la presentació de la col·lecció. "Trobem superposicions entre diverses peces en una, com a símbol de l'interior atemorit, que representen la dualitat entre l'aparença i l'ésser. Hi ha peces dobles o que no se sap on comencen i acaben, mànigues dobles o allargades, volums exagerats o invertits, cinturons opressors, cremalleres, sivelles, pinces... També hi ha il·lustracions que mostren tristesa o temor", conclou el text.

Les col·leccions de Txell Miras són fruit de la investigació, tant per fer evolucionar peces del seu repertori com per crear-ne de noves: "D'una col·lecció a l'altra hi ha una evolució sobretot pel que fa al patronatge. Depenent del tema, busques més una silueta que una altra i investigues a través del patronatge per arribar a les siluetes que tens al cap. Proves coses constantment, tot i que també hi ha continuacions, segons el teu estil i amb peces que saps que funcionen; i sempre intentes fer un pas endavant i crear peces particulars de cada col·lecció".

Txell Miras produeix un 90% del que es pot veure a les seves desfilades i li agrada que les dones que porten la seva roba se la facin seva. "Durant el procés de producció s'afegeix una part que no era damunt la passarel·la, que són continuacions de les peces o adaptacions pensant més en el client. Com que també participem al REC d'Igualada, cosa que ens ha donat la possibilitat de trobar-te la clientela, veus molt les manies que tots tenim, i les has d'aplicar una mica durant la producció", conclou la dissenyadora.