BarcelonaCoincidint amb el 45è aniversari del gerro 'Shiva', d'Ettore Sottsass (1917-2007), produït per l'empresa barcelonina BD Ediciones de Diseño, ens preguntem si el panorama actual s'ha tornat massa conservador perquè torni a sorgir una peça com aquesta, que segueix en venda. En un moment en què Instagram censura mugrons i Facebook obres d'art històriques, i amb el sorgiment del #MeToo, ¿seria possible un gerro color de rosa amb la forma d'un fal·lus erecte de 23 centímetres? El director creatiu de BD des del 1997, Ramón Úbeda, no en té cap dubte: sí. "Des de les civilitzacions més antigues s'ha xalat amb els afers sexuals. Ens han arribat una infinitat de mostres de la fantasia eròtica d'altres cultures i els dissenyadors contemporanis també han jugat amb aquest tema", diu Ramón Úbeda. "No crec que el 'Shiva' tingui res a veure amb el que va originar el #MeToo –explica–. L'Ettore és un artista que va dissenyar el 'Shiva' dins una col·lecció peces de ceràmica en la qual també hi havia representacions del sexe femení, inspirades en els seus viatges a l'Índia. I BD el va produir durant un règim que va practicar la censura durant molt temps".

Al llarg dels anys el 'Shiva' s'ha convertit en un clàssic: "Avui valorem la peça per la trajectòria del creador, que per a molts és el dissenyador més important del segle XX. Si no hagués sigut així, segurament hauria caigut en l'oblit. Quan neix un producte no podem endevinar-ne el futur i al final cadascun explica la seva pròpia història", explica Úbeda.

Més avall trobareu les opinions del paradissenyador Òscar Guayabero i de Raffaella Perrone, vicepresidenta de l'ADI-FAD i directora de l’àrea de disseny a IED Barcelona Escola Superior de Disseny; així com algunes dades clau de la història del 'Shiva'

A l'origen del 'Shiva' hi ha una relació amorosa: "Al començament dels anys 70 Sottsass viatjava sovint a Barcelona perquè s'havia enamorat d'una estudiant de l'escola Eina. Aleshores la comunitat del disseny era molt reduïda i tothom es coneixia", diu Úbeda. També la 'gauche divine': "BD havia nascut a la famosa discoteca Bocaccio [BD són les sigles de Bocaccio Design] en un moment social determinat. Hi havia barra lliure per experimentar i en els primers anys es produïen peces que podien semblar esbojarrades, raó per la qual el 'Shiva' no havia desentonar", explica.

Raffaella Perrone: "No aconsegueixo mirar-me el 'Shiva' amb una visió de gènere"

Per a Raffaella Perrone una de les claus del gerro és el joc entre la forma que té i el nom: "'Shiva' és el déu hindú de la destrucció i és molt encertat que acabi sent un gerro". També creu que per produir una peça com aquesta una empresa ha de tenir un caràcter transgressor. "Com a dona no trobo que el 'Shiva' sigui una ofensa, no aconsegueixo mirar-me'l amb una visió de gènere. Per als que som addictes al disseny és una petita arquitectura. El fet que sigui un gerro li treu l'erotisme i el descontextualitza. Si hagués si hagués sigut una gerra d'aigua hauria sigut una altra cosa".

El 'Shiva' és una peça icònica i Perrone creu que Barcelona va ser clau perquè aparegués: "És molt significatiu que el fes a Barcelona per a BD i no a Itàlia per a Alessi, perquè al final el valor és en l'empresa que el va produir. Si ara sorgís una peça com aquesta no crec que la censuressin", conclou Raffaella Perrone.

El mateix Sottsass va reflexionar sobre el 'Shiva', que considerava una "petita arquitectura" amb una certa càrrega mística: "Continuo produint arquitectures petites, petites, petites, com aquesta peça de ceràmica, que són una mica com monuments, una mica com tombes, una mica com els temples abandonats dels déus, una mica com les ruïnes d'una civilització desconeguda que sabia alguna cosa. Diuen que entenien els eixos, les corbes, les interseccions, potser fins i tot la causalitat dels cursos dels cossos còsmics, al llarg dels quals cada dia llisquen els vèrtexs privats dels àtoms que conformen la nostra carn i la nostra sang fràgils".

El gerro 'Shiva' va ser precursor de la producció posterior de Sottsass: "S'ha de destacar que en aquella època era un dissenyador molt seriós que treballava per a Olivetti (havia dissenyat la màquina d'escriure 'Valetine' el 1969 i encara faltaven alguns anys perquè fundés el 1980 el Grup Memphis [també hi havia Alessandro Mendini, Michael Graves, George Sowden i Nathalie Du Pasquier], on va començar a desplegar tota la seva fantasia)", recorda Úbeda.

Òscar Guayabero: "Ara no seria possible, per l'afany de correcció política i per la fal·lera de censurar imatges que fan referència al sexe i els genitals"

Per a Òscar Guayabero ara no és un bon moment per a una peça com el 'Shiva': "Ara no seria possible, per l'afany de correcció política, perquè seria vist com un símbol patriarcal i per la fal·lera de censurar imatges que fan referència al sexe i els genitals". Creu que sí que seria viable en una empresa selecta com BD Ediciones de Diseño, però no com un producte "mainstream".

Tot i que per a Guayabero el 'Shiva' no té una connotació "sexista", recorda el clima que es vivia als 70. "Hi havia una obertura que no implicava la culpabilització dels símbols masculins o de l'exhibició de símbols. Ara es podria entendre malament, i potser ara estem vivint un moment en què tendim molt cap a una banda per ser políticament correctes, i potser és el que toca per rectificar un rumb que ha anat en una direcció errònia durant molts anys. Fins i tot ara hi ha fets, com la Manada, que refermen el patriarcat amb molta contundència", explica Guayabero.

Els dissenys del Grup Memphis es caracteritzaven pels colors vius i les formes provocadores respecte dels mobles convencionals.

A més del gerro 'Shiva', Sottsas va dissenyar tres peces més per a BD: la taula 'Mettsass', la làmpada 'Knossos' i el cendrer 'Manhattan'.

De fet, la col·laboració amb Sottsass es va produir poc temps després de la fundació BD, que és una empresa atípica dins el sector del disseny: "Un grup d'amics de Barcelona [entre els quals hi ha els arquitectes Oscar Tusquets i Lluís Clotet, i la dissenyadora Mireia Riera] va crear BD el 1972 amb la intenció de produir i vendre alguns dels seus dissenys i també els d'altres col·legues, amb un criteri que ha resultat ser força diferent al criteri habitual de les empreses del sector. Els fundadors i encara actuals propietaris, que venien de l'arquitectura i no del món dels negocis, van orientar la producció des del començament a conrear la bellesa, en alguns casos per damunt la funció, combinant processos artesanals amb les tecnologies industrials, però allunyant-se de la producció massiva. BD ha sigut una empresa atípica i difícil de classificar per la varietat del seu catàleg. L'eclecticisme i la llibertat per fer un ús ampli de la creativitat segueixen sent avui una de les seves senyes d'identitat", conclou Úbeda.