JOAN CALLARISSA
Barcelona

Cuina catalana al Raval? Doncs sí (i boníssima)!

El Bar Muy Buenas ofereix els 'hits' del nostre receptari en un local modernista al carrer del Carme

Mandonguilles amb sèpia del Bar Muy Buenas / J.C. Zoom

El Raval és el barri barceloní que més associem a la multiculturalitat i a tot el que porta associat aquest concepte, ja que té pràcticament la meitat de la població de nacionalitat no espanyola i, a més, aquesta meitat està repartida entre 128 orígens diferents, segons dades de l'Ajuntament d'aquest gener. Evidentment, això té un impacte clar en tot el que es pot trobar al barri i, evidentment, també en la seva gastronomia. Per això, quan penses en anar a dinar o sopar per allà no només penses en anar-hi a menjar una escudella, sinó que penses més aviat en un pollastre tandoori o en llepar-te els dits amb una mica de rebosteria halal.

Doncs enmig d'aquest mestissatge tan atractiu hi ha un bar que ofereix cuina catalana clàssica de la millor qualitat i en un entorn tranquil·líssim i preciós: el Bar Muy Buenas, que potser coneixereu perquè va aparèixer i va guanyar un capítol de 'Joc de cartes'. Molts cops no és senzill trobar un restaurant de cuina tradicional catalana en el qual, després de l’àpat, no tinguis la sensació d’haver viatjat a l’Edat Mitjana, ja sigui per les quantitats dels plats, les intensitats dels olis o les quantitats de greixos. Però això aquí no passa, perquè han adaptat el receptari clàssic a les necessitats de l'urbanita del 2018. És a dir, després de dinar-hi podreu treballar a la tarda sense adormir-vos sobre el teclat.

Les delícies

De tot el que hi vaig provar es poden destacar diversos plats per diversos motius. Els bunyols perquè eren de bacallà de debò i l’arrebossat cruixia; l’amanida russa perquè tenia gust de verdura, estava feta 'al dente', portava poca maionesa i envinagrats per sobre; les mandonguilles amb sèpia perquè feien gust de carn i no de salsa com als llocs on la salsa hi és només per amagar la carn dolenta; i l’arròs amb conill perquè era com si fos fet de casa, amb un conill tendre que no tenia cap dels defectes habituals del conill que se serveix en molts bars. Aquí teniu les fotos del pecat.

Per postres, el clàssic pa amb xocolata amb sal i oli; i uns bunyols de vent molsuts que feien gust de la massa i no només de l’oli, netíssim a jutjar pel seu gust i color claret. De preu, també cal destacar que aquesta qualitat que ofereixen no se la cobren a preu d'or. Sense anar a menú tancat, ens va sortir més barat que a la Tagliatella, per exemple. Van ser 25 euros per persona amb infusions i diverses begudes.

Els dos únics inconvenients han sigut que l’arròs també portava carxofa i que n’hi havia massa poca. El mateix passava amb els bunyols de bacallà, que no acabaven d’omplir el plat. Dues penes especialment doloroses quan tot està tan bo!

El local és una preciositat modernista que han restaurat molt curosament i que, afortunadament, els guiris encara no han descobert. Aquí en teniu les fotos. Només per anar a fer un vermutet ja val la pena. El servei també va ser molt professional.