BarcelonaHi ha dues coses que faig menys del que voldria: riure i passejar pel bosc.

Totes dues, diuen, són terapèutiques i tenen innombrables beneficis per a la salut, i sovint em pregunto per què no les faig més. Com que no tinc una resposta, em limitaré a recomanar-vos una activitat per a grans i petits que us permetrà gaudir de totes dues coses a la vegada, i tant si sou dels que rieu molt i passegeu molt pel bosc com dels que no, us permetrà tornar a casa amb aquella sensació plaent d’haver fet un esforç que ha valgut la pena. Us recomano que aneu al Circ Cric.

Dic esforç perquè aquest circ està instal·lat al cor del Montseny i, esclar, arribar-hi amb criatures –depèn de com siguin les criatures, el transport que escolliu i la durada del trajecte– pot suposar un esforç, però val la pena. El circ és l’hereu de la companyia que va fundar Tortell Poltrona a principis dels 80, en la incipient etapa democràtica, que venia avalat per alguns artistes com Joan Brossa o Joan Miró. A mitjans dels 90, i després de moltes voltes, el circ es va instal·lar a la falda del Montseny, a Sant Esteve de Palautordera, on encara funciona avui en dia. És un d’aquells llocs que les guies locals podrien descriure com "un escenari immillorable per passar el dia en família".

Cada any, a la primavera, el circ ofereix durant uns mesos el seu festival, en què hi ha espectacles de circ, música, teatre i, sobretot, pallassos. Enguany, la programació s’allarga fins al primer cap de setmana de juliol i hi podeu trobar espectacles diversos i variats, per a totes les edats i tots els gustos, i també tallers perquè els més petits puguin viure l’experiència del circ en primera persona. Els pallassos i les pallasses us faran riure de valent, amb els seus espectacles de 'clown' tradicional o amb els més experimentals, sempre deixant les criatures embadalides i amb ganes de "més, mama, en vull més, el circ mola". És el que diu Tortell Poltrona sobre el que sent quan és dalt de l’escenari: "Quan estic envoltat de gent i amb el nas posat, no especulo, penso i decideixo sense por, soc lliure. I quan s’acaba l’espectacle recullo els riures, els poso en un sac i me’ls emporto a casa. Allà, on tinc el meu raspall de dents, per uns instants els sento, els revisc i els vull. Al cap de poc els llanço amb força, a les estrelles que tinc per sostre al menjador. I sento la necessitat d’anar, corrents, a caçar-ne més".

Us recomano que hi aneu perquè lliurareu els vostres riures als pallassos, a més no poder, perquè els llancin a les estrelles. És aquell riure que fa mal a la panxa i et deixa agulletes i que encara és més satisfactori quan veus el teu fill, a la falda, rient encara més fort que tu. I perquè, quan acabi l’espectacle, s’encenguin els llums i sortiu de la carpa us trobareu al mig del Montseny i podreu anar a passejar pel bosc, a buscar pedres al riu o a mullar-vos els peus buscant peixos de colors.