“La nostra rebaixa més gran de l’any. Un 50% de descompte”. És una oferta del Black Friday, però no per comprar un nou portàtil, renovar el fons d’armari o aconseguir uns vols encara més low cost. La promoció l’enviava aquesta setmana Calm, una aplicació de meditació per allunyar l’estrès i l’ansietat i que s’ha convertit en un nou negoci milionari de Silicon Valley. La plataforma ja és un unicorn valorat en més de 2.000 milions de dòlars i comparteix inversors amb empreses de repartiment a domicili, software financer i portals de comerç electrònic. Per 15 dòlars al mes o 60 a l’any, Calm ofereix als usuaris una col·lecció de milers d’àudios que prometen ajudar a agafar el son més de pressa i exercicis de respiració per combatre l’angoixa.

La sèrie sud-coreana El juego del calamar ha estat un fenomen arreu del món i això ha fet que es convertís en font d'inspiració per a altres creadors. El youtuber nord-americà MrBeast, conegut per les seves excentricitats i pels vídeos en què mostra persones superant reptes a canvi de premis econòmics, ha recreat en un plató una versió real de la competició de la sèrie sud-coreana, que consisteix en un seguit de jocs infantils amb un final mortal. En la versió creada per MrBeast, però, els 456 participants que competien per un premi de 456.000 dòlars han mantingut intacta la seva integritat física.

Al principi era un més entre els centenars de comentaris i missatges d'usuaris que la insultaven pel contingut que feia, que deien que estava bona o que li insistien per quedar en persona. "El meu objectiu a la vida és ser amb tu", deia un dels primers correus electrònics que va arribar a rebre diàriament. En uns altres, el noi descrivia totes les pràctiques sexuals que li faria quan anés a Barcelona per conèixer-la: "M'ho agrairàs eternament; no em refereixo a les bones mamades que m'acabaràs fent".

Lizeth Vallejo: "La meva experiència a l'ESO va ser catastròfica; en tinc molt mal record. Acabava d'arribar de Colòmbia i no vaig rebre mai un tracte individual ni em vaig sentir acompanyada". Héctor Pujol: "Anava a l'insti per escapar dels problemes de casa, però allà també vaig començar a ser un problema i em van apartar de classe". Nerea Castilla: "Em va costar molt el canvi de primària a l'ESO. Va ser dur perquè em vaig quedar sense ajuda i sense algú que m'escoltés. Em van apartar a un nivell més baix i em vaig sentir rebutjada". Leyre Fernández: "Els tutors de l'institut em veien malament, però hi havia molts profes que passaven de mi. M'hauria agradat molt que algú em preguntes què em passava". Són quatre nois i noies que es consideren damnificats de l'ESO actual, "víctimes" d'un sistema d'educació formal que consideren "profundament injust, que no els representa, no els reconeix, no els cuida" i els fa sentir que "l'escola no és per a ells". Tots van abandonar els estudis abans d'hora.

L'opinió pública internacional s'ha preocupat –i escandalitzat– aquests últims dies per la desaparició de la tenista Peng Shuai, de qui es va perdre la pista poc després que expliqués que havia sigut víctima d'abusos sexuals per part de Zhang Gaoli, exviceprimer ministre xinès. Poc després "reapareixia" en un vídeo, assegurant que tot anava bé. A la Xina això no és un cas aïllat. Empresaris, polítics, artistes, advocats o activistes han desaparegut en altres ocasions, i quan això passa tothom entén que directament han sigut detinguts o que estan sent investigats. Després ve la reaparició demanant perdó públicament pels delictes comesos, que és àmpliament difosa als mitjans. Els més afortunats paguen una multa i deixen de tenir protagonisme social, però la majoria acaben condemnats després d’un llarg procés penal opac. A la Xina, en el 99% dels judicis es dicta una sentència condemnatòria.

Va ser llegint una entrevista publicada en un diari que el David va començar a entendre el que li passava a la seva filla. La noia del reportatge tenia poc més de vint anys i en feia vuit que patia un trastorn alimentari. "Vam estar perduts durant molts mesos", recorda ara el David. Després d’una travessa per l’infern, ara la família torna a somriure i, mentre comença a deixar enrere aquest malson, prova de servir d’exemple i ajudar. La Lydia ja ha sortit al programa Planta baixa de TV3 i no té cap problema en aparèixer en aquest reportatge: "És que jo no tinc vergonya i la meva intenció és conscienciar la gent, ajudar", explica per telèfon. Acaba de sortir de la teràpia. Un dia més des del mes d’abril. Escola al matí i la clínica especialitzada Ita a la tarda. I això ara, que la cosa va bé. Durant els pitjors mesos havia d’estar al centre tretze hores al dia. "Jo crec que soc feliç, em sento superbé", diu decidida. Venint d’ella, té valor. Amb només deu anys va patir una anorèxia nerviosa molt greu i va anar caient en un pou del qual ningú sabia sortir. Quan els pares van començar a veure coses estranyes la van portar a una psicòloga una hora a la setmana. Però allò no servia de res. "La malaltia creixia", recorda el David. L’entrevista que van llegir al diari els va obrir els ulls i van anar a visitar la pediatra, que els va fer entendre que allò era greu. "Vam perdre un any sense saber que tenia anorèxia i que era greu. És molt bèstia", diu.

Cada any el meu marit i jo ens proposem un repte nadalenc: trobar un regal en una botiga de segona mà, alguna cosa encantadora que reflecteixi la nostra estètica o les nostres obsessions individuals. Aquesta tradició ha portat a casa nostra alguns dels nostres objectes preferits. Exemples? Un pòster original de 2001: una odissea de l'espai que tenim penjat a la paret del dormitori. Al darrere diu que va ser fet en una botiga de marcs de l'avinguda Telegraph de Berkeley, Califòrnia, fa molts anys. No és només un objecte de col·lecció, també ens parla d'una pel·lícula que vam veure junts en format ultragran a l'Acadèmia de Música de Brooklyn, abans de tenir fills. El meu marit vivia a la zona de la badia de San Francisco, ens vam conèixer a Nova York i ara vivim en família a Vermont, on ens ha acompanyat el pòster. Tenim la sensació que és part de la nostra història.

Buscar un producte o servei a Google, visitar el perfil d’una marca a Instagram, instal·lar al mòbil l’aplicació d’una empresa... i a partir d’aleshores començar a veure anuncis precisament d’allò en moltes de les pàgines, aplicacions i plataformes digitals que visitem. Fa uns anys encara ens sorprenia, però a hores d’ara ja tenim assumit que els anunciants disposen d’eines per seguir-nos en la nostra activitat digital i anar insistint en els seus missatges comercials fins que, en molts casos, cedim a la temptació i comprem, ens donem d’alta o ens descarreguem allò que ens proposen. Aquest sistema s'anomena retargeting i és la base del negoci de la publicitat digital, que les agències poden cobrar més cara que la convencional perquè té un grau molt superior de certesa que el consumidor està potencialment interessat en l’objecte de l’anunci.

Trobar una sèrie divertida, entretinguda i que, a més, ens faci sentir bé pot ser tan difícil com buscar una agulla en un paller. Per norma general, els catàlegs de les plataformes estan plens de drames d'alta intensitat, sovint els productes més promocionats pels serveis de streaming. L'èxit de Ted Lasso o d'Starstruck, aconseguit sobretot pel boca-orella, és una demostració que el públic també aprecia les sèries lleugeres però ben fetes.

Cinc paraules per canviar de segle. “Soc futbolista i soc gai”. El jugador australià Josh Cavallo va fer pública la seva homosexualitat en un vídeo publicat a xarxes socials que va ser aplaudit per companys i esportistes d’elit. “Ha sigut un viatge arribar a aquest punt a la meva vida, però no podria estar més feliç amb la meva decisió de sortir de l’armari. He estat lluitant amb la meva sexualitat durant més de sis anys i estic content de poder aparcar-ho”, va explicar el migcampista de l’Adelaide United, de 21 anys.

Si surts de compres amb 100 dòlars pots tornar amb uns texans Levi’s o amb mitja corbata Hermès. O també podries anar a Primark i omplir tot l’armari. La firma de roba low cost et vendrà una samarreta per 3,5 dòlars i uns pantalons per 10. Els preus semblen massa bons. Rivals com Zara o H&M, considerats barats abans de l’arribada de Primark, ja collen els seus proveïdors. Què fa diferent Primark per vendre roba encara més barata i seguir guanyant-hi diners?

Les plataformes en streaming s'han convertit en àvides recuperadores dels mites populars de la televisió analògica. Després de noms tan dispars com Jesús Gil, la Veneno, Marianico el Corto o Parchís, ara li arriba el torn a una de les grans icones del segle XX espanyol: Lola Flores. La docusèrie Lola arriba aquest dijous a Movistar+ i intenta mostrar la bailaora, actriu i cantant amb un prisma que la relaciona més amb l'actualitat.

Britney Spears per fi ha cantat victòria. El seu pare ha perdut amb efectes immediats la seva tutela legal sobre l'artista aquesta matinada quan la jutge Brenda Penny l'ha apartat del càrrec donant per bons els testimonis i proves de l'artista, que va definir aquesta tutela en una audiència al juny com a "abusiva". La Cort Superior de Los Angeles ha programat una vista per al 12 de novembre en la qual es posarà el punt final a la custòdia, que per ara quedarà en mans d'un tutor financer transitori mentre avança cap a la llibertat completa. "Free by forty!", cridaven ahir els seus fans a les portes dels jutjats de Los Angeles on s'estava prenent la decisió, en referència que quan faci els 40 anys, al desembre, ja serà lliure del tot.

"Tenia l'autoestima tan baixa que no vaig saber gestionar les meves xarxes socials", resumeix la Paula. Té 16 anys i fa quatre mesos que viu al centre. Hi va arribar després d'haver tocat fons, diu. Agafa aire, i tanca els ulls per deixar-se anar per explicar la seva història: "Sempre m'he vist a mi mateixa com una víctima. Vaig patir anorèxia, bulímia, assetjament escolar. Em passava hores a Instagram, enviant i publicant fotos inadequades perquè necessitava l'atenció de la gent". Les fotografies i un vídeo d'ella d'alt contingut sexual van escampar-se per tot l'institut. I va haver d'evadir-se com fos. Va trobar dues vies per fer-ho: els porros i les autolesions. "Vaig començar a consumir com una boja perquè tot m'era igual".

A El juego del calamar, la distòpica sèrie de televisió de Netflix, 456 persones que tenen greus deutes i problemes financers a Corea del Sud juguen a tot un seguit de jocs infantils per intentar guanyar un premi de 38 milions de wons sud-coreans.

Induccions i episiotomies innecessàries, cesàries poc respectuoses, tècniques obsoletes i desaconsellades com la maniobra de Kristeller, infantilització de la dona, tracte deshumanitzat o medicalització injustificada. Aquestes són algunes de les pràctiques constitutives de violència obstètrica que denuncien associacions com El Parto es Nuestro, Dona Llum o la recentment creada MARE. Fa anys que les dones reclamen parir d’una altra manera i insten a desmedicalitzar processos fisiològics normals, com l’embaràs o el part.

Que el matrimoni no és un camí de roses ho han explicat moltes ficcions, però poques han arribat al nivell de detall de Secrets d’un matrimoni d’Ingmar Bergman, un referent de les desfetes conjugals. El director va estrenar la minisèrie –que després es convertiria en pel·lícula– l’any 1973 i va abocar en la ficció les seves experiències personals: la seva relació amb Liv Ullmann, que protagonitza la ficció, els seus matrimonis fallits amb Käbi Laretei i Gun Hagberg, i els problemes conjugals dels seus pares. Quaranta-vuit anys després de l’estrena d'aquella minisèrie, l’israelià Hagai Levi, responsable de la En terapia original, s’atreveix a refer la història del suec amb Jessica Chastain i Oscar Isaac en el paper d’un matrimoni que fa aigües. La minisèrie, que es va presentar al Festival de Venècia, s’estrena aquest dilluns a la HBO.

itchcock té una llista molt llarga de pel·lícules excel·lents, aplaudides pel gran públic i també per la crítica. Entre totes aquestes, ocupa un lloc especial Rebecca, que és el primer film que el director britànic va dirigir a Hollywood. Tot i que la tenia acabada el 1939, no va ser fins a l’any següent que van decidir estrenar-la. Ell i el productor David O. Selznick estaven convençuts que els acadèmics s’havien enamorat d’Allò que el vent s’endugué i no volien que un film amb el potencial de Rebecca quedés eclipsat per l’altre. L’espera va ser una decisió encertada, ja que l’any següent el film va aconseguir 11 nominacions als Oscars, i dues es van convertir en premis, entre els quals el de millor pel·lícula. Hitchcock va brillar més del que ho hauria fet i Selznick va guanyar per partida doble, ja que també era el productor de la pel·lícula de Scarlett O’Hara.  

Una de les preocupacions i despeses més comunes en les famílies amb nadons i canalla ben petita és la roba. Com que el nadó creix a passos de gegant i la roba es queda petita d'un dia per l'altre, la compra de peces es va succeint de manera regular durant alguns anys. Amb la idea d'estalviar recursos naturals i també reduir la despesa econòmica, els experts s'han espremut el cervell per trobar una solució, que ha arribat en forma de dissenys extensibles que s'adapten al creixement del nadó i allarguen la vida útil de la peça gràcies a detalls com botons addicionals, mànigues i cames de doble plec i peus elàstics. La proposta arriba de Suècia, amb una nova línia per a nadons de la firma H&M anomenada Room to Grow.

La casa de moda Valentino deixarà de crear i confeccionar peces amb pell a partir del 2022, segons ha anunciat la marca, que a més es prepara per reorganitzar-se i concentrar totes les seves col·leccions en una única etiqueta el 2024. "El concepte de no fer servir pell està perfectament alineat amb els valors de la nostra empresa. Estem avançant en la recerca de materials diferents amb la perspectiva de tenir més respecte pel medi ambient per a les col·leccions dels pròxims anys", ha assenyalat la firma en un comunicat difós pels mitjans italians. L'última col·lecció de Valentino que incorporarà la pell en les seves peces serà la de la temporada de tardor-hivern 2021-2022. Amb aquest canvi, la firma tancarà l'empresa Valentino Polar, amb seu a Milà i propietat de Valentino des del 2018.

Durant el dur període de restriccions que ha patit l'hostaleria, el xef Fran López no s'ha estat de braços plegats i ha aprofitat per crear el seu darrer projecte, el restaurant Xalar. Aquesta proposta, tal com explica el cuiner del Baix Ebre, posa en un entorn privilegiat de la platja de Castelldefels "una cuina divertida i autèntica" basada en el producte de temporada i en el saber fer del cuiner, que té actualment dues estrelles Michelin, una pel seu restaurant de Barcelona, el Xerta, i l'altra pel de l'Hotel Villa Retiro, ubicat al municipi de Xerta, al Baix Ebre.

Un equip de sis nois i noies de la Universitat Politècnica de Catalunya ha estat treballant en els últims mesos en un projecte molt especial: crear una nova cervesa. Aquest equip ha estat el guanyador del Moritz University, un projecte dirigit als estudiants de les universitats catalanes dels graus de química, enginyeria química, ciència i tecnologia dels aliments, entre d’altres, amb l'objectiu d'impulsar la cultura i el talent cerveser. En aquesta primera edició del concurs hi han participat set universitats catalanes -totes representades per equips de sis persones- que han estat tutelats per mestres cervesers que a través d'una masterclass els han donat les bases necessàries per poder crear una cervesa fresca de temporada.

La mort de Maradona, anar a posar una espelma al monestir de Montserrat o la necessitat d'anar a comprar un robot de cuina són algunes de les excuses més inversemblants utilitzades per alguns catalans davant els Mossos d'Esquadra per esquivar el confinament o altres restriccions com el toc de queda. Aprofitant que ha decaigut l'estat d'alarma, la policia catalana ha fet públiques les excuses més estrambòtiques donades pels ciutadans des del març del 2020 per intentar esquivar les restriccions de mobilitat provocades pel covid-19. Aquests són els pretextos més rocambolescos:

Sembla una màquina expenedora normal en un carrer de Roma, però no ho és. Serveix una pizza acabada de fer en només tres minuts i durant aquest temps els clients poden veure fins i tot com pasta la farina i com l'enforna. Es tracta de Mr Go, la primera pizzeria automàtica de la capital italiana. Mr Go, a la Via Catania, a prop de la Piazza Bologna, obre tots els dies de la setmana durant 24 hores i ven 4 pizzes diferents: margarida (sola, amb cansalada o amb salami picant) i quatre formatges, a preus que oscil·len entre els 4,5 euros i els 6. La màquina barreja la farina amb aigua per obtenir una massa de 160 grams, que es premsa per donar-li la forma arrodonida de les pizzes, i després hi afegeix els ingredients, envasats al buit, fins al moment de cocció en un forn a 380 graus. Tot en un procés a la vista del client, que rep la seva pizza dins d'una caixa en tres minuts.

L’hotel Dolce by Wyndham de Sitges reobre les seves portes aquest estiu després d’una profunda reforma signada per l’estudi d’interiorisme de Miami Rose Ink Workshop, que ha convertit aquest cinc estrelles en un destí en si mateix. A partir del 7 de maig, l’hotel posarà a disposició dels seus hostes dos paquets pensats específicament per al públic local.

Vans ha llançat el seu segon lliurament de la col·laboració amb Wacko Maria, la marca japonesa de streetwear creada per Atsuhiko Mori el 2005. Des d’aleshores, la firma s’ha fet molt popular no només per la qualitat dels seus dissenys, sinó també per la utilització de materials d’alta qualitat i per la seva habitual associació al món artístic. Fundada a Tòquio sota el mantra La música és el detonant de la imaginació, Wacko Maria dedica als discos de vinil aquesta col·lecció: es converteixen en estampats en les camises i també en el calçat esportiu. La història de Mori va començar amb el primer projecte seu, en un bar de Tòquio anomenat Rock Steady, en el qual ja va plasmar el seu gran amor per la música. Aquesta passió segueix sent el que mou al creador, cosa que queda palesa també habitualment a Wacko Maria. Després del primer llançament del mes de març, la segona dosi es concentra al voltant del disc de vinil i d’una paleta de colors curta però potent.

Els grups de marques de luxe LVMH, Prada i la joiera i rellotgera Cartier han anunciat la posada en marxa de la primera plataforma de luxe amb tecnologia blockchain –cadena de blocs, en català–, que permetrà seguir la traçabilitat del producte que es compri en aquestes firmes des de l'origen. La plataforma, anomenada Aura Blockchain, "representa una solució innovadora per al desafiament de comunicar sobre l'autenticitat, l'abastiment responsable i la sostenibilitat en un format segur", explica LVMH en un comunicat recollit per l'agència Efe.

El millor panettone artesà d'Espanya el fa Daniel Jordà, del forn Panes Creativos. Així ho ha decidit aquest divendres un jurat que ha escollit entre tots els representants de l'Estat quin era el millor i el que representarà Espanya a les semifinals del Panettone World Championship, que se celebraran el 22 d'octubres i en què també competiran Itàlia, l'Argentina, el Brasil i Singapur.

La sabatilles d'esport que el raper nord-americà Kanye West va portar posades durant la 50a cerimònia de lliurament dels premis Grammy i que van acabar donant llum a la col·lecció de sabatilles Yeeze, han estat posades a la venda per la casa de subhastes Sotheby's, que assegura que el seu preu supera el milió de dòlars. Es tracta, per tant, del prototip de la línia Yeeze de Nike, que aquesta marca esportiva va dissenyar en exclusiva per a West i que el cantant va vestir durant la seva actuació en la citada entrega de premis, celebrada el febrer del 2008, en què va interpretar les cançons Hey mama i Stronger.

Després d’una llarga espera, els amants de la cuina catalana feta des d’una mirada renovadora estan d’enhorabona. El restaurant Moments, situat al Mandarin Oriental, acaba de reobrir amb un menú signat per Carme Ruscalleda i que s’inspira en el seu llibre Felicitat, que explica la seva dilatada trajectòria rere els fogons.

Tasty és sinònim de vídeos de receptes suculentes, tot sovint amb quilos de formatge fos, salses cremoses i acompanyants de mil colors. Ara aquesta comunitat virtual –que té un compte de YouTube amb més de 20 milions de subscriptors, un canal a Facebook amb 100 milions de seguidors i un perfil a Instagram amb quasi 40.000 seguidors– ha fet el salt al paper imprès i publica per primer cop un recull de les seves receptes més exitoses.

La col·laboració d’Uniqlo i JW Anderson tornarà a donar fruits ben aviat. La firma japonesa ha anunciat que el 22 d’abril llançarà una nova col·lecció de la mà d’aquesta marca londinenca. L’artesania hi serà molt present aquesta temporada, com sempre que hi intervé el dissenyador Jonathan W. Anderson, també director creatiu de Loewe. “És una col·lecció que he dissenyat pensant realment en la primavera. Tots hem estat tancats i desitjava que arribés el moment de tornar a sortir. També hi volia incorporar un toc d’artesania perquè és molt important per a mi”, ha explicat l’irlandès.

La cadena de supermercats Aldi posarà a la venda dimecres que ve la seva nova línia de moda sostenible, amb més de 10 peces que s'han fabricat amb processos ecològics que redueixen l'ús d'aigua i substàncies químiques i reutilitzen el plàstic de les ampolles PET. Concretament, es tracta d'unes sabatilles esportives de plàstic reciclat i de diversos models de samarretes i texans, que han rebut el certificat GOTS, que assegura una producció ecològica dels productes. Segons Aldi, les sabatilles s'han fabricat sense generar emissions de CO2, i per a la seva confecció s'ha utilitzat material reciclat d'ampolles PET en la part exterior -un 80 %-, el folre interior, la sola flexible de Phyloe i la plantilla Memory Foam.

En un territori ric en cellers i en grans extensions de vinya com és el Penedès, l'enoturisme és gairebé assignatura obligatòria per als que practiquen el turisme intern. En primer lloc, perquè la varietat i quantitat de vinyes i de cellers existent facilita trobar-ne que s'adaptin al gust de cadascú. En segon lloc, per la qualitat dels vins i caves que s'hi fan, que compten amb prestigi arreu del món. A tot això s'hi suma ara un altre avantatge gens menor: la seguretat en relació al coronavirus. Aire lliure, espais grans com cellers i caves, grups reduïts, possibilitat de distància física i l'enyorada presa de contacte amb la natura són alguns dels atractius que ofereix l'enoturisme. A més, les activitats enoturístiques solen portar associades com a valor afegit activitats gastronòmiques i fins i tot musicals, dos extres que revitalitzen sectors que a hores d'ara segueixen en hores baixes.

El xef Romain Fornell, nascut a Tolosa, però instal·lat des de fa dècades a Barcelona acaba de publicar Chef. Francia en la mesa (Planeta Gastro), en què repassa els moments destacats de la seva carrera professional i en el qual, a més, comparteix receptes molt significatives per a ell, com ara els macarrons farcits de llamàntol o les lioneses. Fornell, que ha creat un grup de restauració a Catalunya amb 14 establiments, destaca per la seva cuina amb segell francès adaptada a l’essència mediterrània de Catalunya. Actualment, té una estrella Michelin pel restaurant Caelis. Els textos són de Toni García i les fotografies de Xavier Torres- Bacchetta. 

La firma catalana de calçat esportiu Munich s’ha aliat amb la veterana marca de vambes Victoria per signar conjuntament una col·lecció càpsula que fusiona els trets més identificatius de cada casa. En conjunt, la col·lecció és una línia colorista de calçat femení i masculí fet de reixeta que està directament pensat per a aquest estiu. De les conegudes vambes Victoria, fabricades a La Rioja, n’ha quedat la seva típica sola vulcanitzada. De Munich, hi ha els colors i les textures potents i variats que tan famosa l’han fet. El logo principal és el seu. 

Desigual i el modista Christian Lacroix acaben de complir deu anys de col·laboracions conjuntes que reuneixen la particular estètica de la firma catalana i l’amor pels referents mediterranis del francès com a ingredients principals. Per celebrar l’efemèride, han dissenyat una nova línia orientada a aquesta primavera-estiu. En la línia, que s’inspira en la naturalesa i l’estil de vida mediterranis, hi predomina el color morat en totes les seves tonalitats, des de tons lavanda lilosos fins als violeta blavosos.