Calor 'vintage'

‘Dirty dancing’, un estiu que tots recordem

La pel·lícula va marcar una generació gràcies als seus números de ball, una gran banda sonora i la tensió sexual dels protagonistes

‘Dirty dancing’, un estiu que tots recordem Zoom

Hi ha estius memorables propis, hi ha estius memorables de famosos i hi ha estius memorables que en realitat mai han tingut lloc, que tot i estar gravats en la memòria de tothom només han sigut ficció. N’hi ha un bon reguitzell però un dels més icònics és innegablement el de Dirty dancing, una de les pel·lícules més rendibles de la història del cinema modern, que amb només sis milions de dòlars d’inversió en va recaptar 214 arreu del món. Una dada espectacular que demostra de forma indiscutible que aquell blockbuster és un referent per a tota una generació -la que era adolescent a finals dels 80, quan es va estrenar- i tots els que ens la vam trobar després.

Però per què aquell estiu ens agrada tant? Doncs principalment perquè és dirty però també perquè inclou molts números de ball, perquè la banda sonora és una selecció aclaparadora de hits que et fan saltar del sofà només sentir la primera nota, perquè va d’un amor prohibit i perquè el protagonista, Patrick Swayze, és un mite eròtic. Quan dic que és dirty -que en anglès vol dir brut...- ho dic perquè és el plantejament que fa la pel·lícula, no perquè a mi em sembli especialment agosarada a nivell eròtic. Ans al contrari, crec que el film destaca més per trobar el punt just d’erotisme que no per excedir-se.

Tensió sexual i amor prohibit

Però el que fa el film majúscul a nivell de taquilla és que la tensió sexual l’encarnen la mimada Baby Houseman i l’instructor de ball aguerrit i macarra Johnny Castle, que es troben en un entorn hostil que converteix la seva història en un amor prohibit per qüestions d’edat i de classe. Això fa que, de cop, es pugui asseure a veure la pel·lícula tota la família, ja que permet que cadascú gaudeixi per un motiu. ¿Però què seria aquesta ambivalència temàtica sense la força de Patrick Swayze i del seu personatge? Doncs poca cosa. Quan s’acaba el film, ens ho reconeguem o no, la meitat de la sala vol ser ell per trencar tots els cors de la humanitat i l’altra meitat vol ser ella per acabar anant-se’n al llit amb ell.

És tot aquest rebombori de coses explícites i implícites el que en definitiva fa tan memorable aquell estiu dels anys seixanta, que Hollywood ens va vendre l’any 1987. Un film que va ser el més llogat dels videoclubs aquell any i que gairebé es queda sense Swayze perquè tenia por que no se’l creguessin com a actor si acceptava un altre paper on el ball era tan important. Ella, en canvi, va ser contractada ipso facto perquè amb gairebé 30 anys resultava molt creïble en el paper de Baby, que en tenia només 17.

Una música genial

I perquè tot això passi lleuger, la millor opció de totes era farcir-ho de grans cançons a dojo, cosa que van fer amb molt bon ull, ja que la banda sonora va emportar-se un Oscar. Hi apareixen temes com el Be my baby, de les Ronettes; Bill Medley i Jennifer Warnes amb el tema principal, (I’ve had) the time of my life ; Hungry eyes, cantada per Eric Carmen; o She’s like the wind, interpretada pel mateix Swayze, que gràcies a aquest film mig món va descobrir que a banda de les qualitats evidents fins i tot sabia cantar.

Algun crític va dir d’aquest estiu de pel·lícula que mesclava tots els clixés. Tenia raó. Es va oblidar, però, d’aplaudir que bé que els mescla. I com hi introdueix temàtiques punyents del moment, com l’avortament. Emile Ardolino, que abans de morir de sida amb només 50 anys va tenir temps de fer films igual de potents com Sister act, va apostar a cavall guanyador amb Dirty dancing, la seva opera prima. I li va sortir la mar de bé. Prou perquè encara avui en dia moltes persones que van a càmpings o a grans hotels somiïn alguna nit d’estiu que els pot passar el mateix amb el professor de zumba. O encara pitjor, amb el d’aquagym. Aquell estiu ens va captivar, perquè ens va confirmar per sempre en només hora i mitja el que tots pensem: que un bon estiu, per ser recordat com a tal, sempre ha de ser una mica dirty.