BarcelonaDe dissenyar i crear peces en funció d'algoritmes de cerca a produir unitats limitades en funció de les comandes. La moda sota demanda –made to order, com es coneix en anglès– es converteix en un format que s'obre camí amb força i es posiciona com una equació guanyadora per a empreses i consumidors. En primer lloc, problemes com la generació de grans excedents, la sobreproducció deguda al model fast fashion, en què es produeix moda gairebé constantment, i l'impacte mediambiental derivat de produir en grans quantitats tendeixen a desaparèixer amb el model de producció sota demanda que, amb ajuda de les tecnologies i les xarxes socials, ja practiquen algunes marques.

La part més difícil és, com sempre, saber quines peces es portaran cada temporada, cosa que és un repte per a les firmes de moda, que mesos abans comencen una cadena de disseny i producció de la roba que es veurà a les botigues i als carrers. No totes les tendències calen en els gustos de la gent; per contra, hi ha alguns hits que es renoven temporada rere temporada i esgoten existències. Peces com els pantalons de tub porten diverses temporades en botigues i als carrers, desafiant el vaticini dels experts que moririen de manera imminent enfront d'altres tipus de siluetes. L'exemple evidencia que el pes de la demanda és més fort que el de l'oferta fins i tot quan arriba amb grans inversions publicitàries. Cada temporada s'incorporen nous models que acaben convertint-se en excés d'estoc, mentre que aquests pantalons tan cenyits segueixen liderant les vendes.

Grans firmes globals ja han començat

El model sota demanda és un sistema de producció pel qual s'elabora només allò que s'ha encarregat prèviament, a partir d'un petit nombre determinat de comandes, amb la qual cosa s'evita produir excessos d'estoc. El model ja fa un temps que funciona en petites firmes com Maison Cléo, però també en gegants com Nike, a través de la seva plataforma Nike By You. En aquesta última, a través de la creació de dissenys realistes i customitzables, els clients poden configurar com serien les seves sabatilles ideals, triant a la carta cada petit detall abans d'encarregar-les.

També amb les noves tecnologies es dona suport al programari PlatformE, amb el qual treballen firmes com Dior o el gegant del luxe Farfetch i que permet gestionar la relació entre la signatura i el client. Un altre programari que sustenta aquest model és el d'Unmade, amb el qual funciona la signatura de calçat New Balance i que ofereix infinites possibilitats de personalització de les seves peces, que els clients poden veure i emprovar-se a través de gràfics en realitat augmentada.

Infinitat d'exemples

Amb l'ús de les tecnologies com a principal aliat, cada vegada són més les firmes que opten per aquest model de negoci. És també el cas de Paynter, que dissenya únicament tres models de jaqueta a l'any i només les produeix si aconsegueix una quantitat mínima de comandes. La marca Olivia Rose The Label només accepta comandes a la seva botiga dues vegades al mes, i gestiona tots els processos de producció des del seu taller a Edimburg. A Espanya, un dels ambaixadors d'aquest model és la signatura Andión. El seu taller és en un poble a prop de Santiago de Compostel·la, des d'on produeixen bruses per a les quals el client tria el teixit.

També Loewe se suma a aquesta tendència, en un apartat de la web que ofereix l'opció de personalitzar alguns dels bolsos que venen en línia. Permeten triar-ne la pell i també el tipus de nanses o els elements metàl·lics, a més d'escollir color d'una paleta de disset tonalitats. Aquesta manera de produir, que és en realitat antiga i recorda els orígens de l'alta costura, feta a mida i sota comanda exclusiva dels clients, troba en les noves tecnologies el company perfecte per fer una producció molt més eficient i sostenible, evitant la destructiva sobreproducció que acaba amb els recursos del planeta. Com acostuma a passar, tornar al passat millora el futur.