LAURA SAULA
Barcelona

Si tu també llegies la 'Super Pop', això t’interessarà

Es reedita un llibre que ret homenatge a la revista que va marcar tres generacions d’adolescents

La Súper Pop va ser molt més que una revista musical. / SÚPER POP Zoom

Hi va haver una època en què pràcticament totes les noies (i algun noi) folraven les seves carpetes amb pòsters i adhesius de la Super Pop. Alejandro Sanz, Madonna, Pecos, Backstreet Boys... Cap artista es va escapar de les pàgines d’aquesta revista que, amb el pas dels anys, s’ha convertit en un referent imprescindible de la cultura pop i dels gustos musicals que van marcar generacions d’adolescents de tot l’Estat.

Conscients d’aquest èxit sense precedents, el 2015 un dels seus compradors més fanàtics, Javier Adrados, i una de les exdirectores de la revista, Ana Rius, van publicar el llibre Yo también leía Super Pop, del qual ara Libros Cúpula ja n'ha tret la seva segona edició, per satisfer els més nostàlgics. A més, ho ha fet amb el disc Yo también bailaba con Super Pop (Sony Music), on no hi falten clàssics com ara Mecano, Britney Spears o Camilo Sesto.

Portada del llibre, que acaba de treure la segona edició. Zoom

Portada del llibre, que acaba de treure la segona edició. / LIBROS CÚPULA

Al llibre es poden veure algunes de les portades i pàgines més icòniques de la revista, sempre amb aquella estètica tan característica que ja ha quedat gravada entre els que van ser joves durant la dècada dels vuitanta i els noranta.

De fet, la Super Pop va néixer a finals del 1977, en plena Transició, una època de canvis on el món de la música espanyola estava en plena ebullició i aviat tindria entre les seves pàgines grups com ara Nacha Pop, Los Secretos o Alaska. L’impacte de la publicació no es va fer esperar, i, a falta de xarxes socials, els lectors esperaven en candeletes els nous números, que sortien a la venda cada dos dijous.

Molt més que una revista musical

"Va ser el primer Facebook de fans", assegura Javier Adrados, un dels autors del llibre. I és que la Super Pop va ser molt més que una revista musical: no només els fans podien saber tots els detalls dels seus ídols, sinó que també es va convertir en un punt de trobada on es parlaven de temes que fins aleshores havien estat tabú. "Hi havia articles d’educació sexual, que fins aleshores no es publicaven a les revistes, les noies explicaven com havia estat la seva primera vegada... El que ho llegia se sentia acompanyat", explica Adrados, que remarca el sentiment de pertinença i de comunitat que tenien els lectors, sobretot gràcies a la seva secció de correspondència.

Així era la portada del primer número de la revista, que es va publicar el 1977. Zoom

Així era la portada del primer número de la revista, que es va publicar el 1977. / SÚPER POP

Per tot això, segons Adrados, la Super Pop "es mereix un llibre i molt més". "Aquesta revista hauria d’estar en el llibre d’or de la història d’Espanya, perquè la tan comentada Transició política no hauria sigut igual sense la cultura viscuda durant aquells dies, i aquesta no s’hauria descrit igual sense la Super Pop", conclou.