Aquesta és la llista dels tresors artístics amagats pels passadissos de l'ONU

BarcelonaUn vitrall de Chagall, una petita secció del Mur de Berlín o un mosaic romà de fa 1.700 anys són algunes de les obres, regals i petits tresors que s'amaguen pels passadissos de les Nacions Unides a Nova York. Són els passadissos pels quals centenars de diplomàtics i caps d'estat i de govern pul·lulen carregats de papers i d'intencions coincidint amb la celebració de les assemblees generals de l'organisme.

L'emblemàtic revòlver amb el canó nuat, obra de l'artista suec Carls Frederik Reuterswärd, dona la benvinguda als visitants a l'entrada de la seu de les Nacions Unides amb un poderós missatge contra la guerra. Herta Maria Engelhart, del centre de visitants de l'ONU, explica que Reuterswärd va concebre aquesta peça després de la mort del seu amic John Lennon, assassinat d'un tret a Nova York el 1980 quan sortia de casa seva.

L'escultor va voler que el seu país donés l'obra a l'ONU, però Suècia no hi va accedir, de manera que Reuterswärd va demanar a Luxemburg que intercedís per ell i així ho va fer, cosa que explica que sigui el nom d'aquest petit país europeu, i no el de Suècia, el que aparegui al pedestal de la pistola amb el nus.

La cap del servei de visites de la seu de l'ONU, Elisabeth Waechter, explica a Efe que totes les obres tenen un significat, tant per als països donants com per a l'ONU. També destaca que, a banda del revòlver, la reproducció del 'Guernica' de Picasso és una de les peces més emblemàtiques.

Polèmica a l'ONU per la Guerra Civil Espanyola

Precisament, aquesta reproducció donada per Nelson Aldrich Rockefeller Jr., fill de l'empresari i exgovernador de l'estat de Nova York Nelson Rockefeller (1908-1979), que s'ha convertit en un símbol universal contra la barbàrie i la crueltat de la guerra, ha protagonitzat una recent polèmica que ha portat al tancament temporal de la web dels regals i peces d'art de l'ONU. L'organisme ha decidit revisar-la després que es detectés que la informació sobre el quadre de Picasso responsabilitzava el govern republicà del bombardeig que va patir la població basca de Gernika el 26 d'abril de 1937, que va ser bombardejada per avions alemanys de la Legió Còndor, que donaven suport als rebels franquistes.

Waechter també elogia l'obra Good defeats evil –El bé venç el mal, en català–, un Sant Jordi clavant una llança al drac de dimensions ciclòpies, tal com recull Efe. La bèstia mitològica està feta amb fragments de míssils soviètics SS-20 i nord-americans Pershing, destruïts després de la signatura del tractat per a l'eliminació de míssils nuclears de curt i mitjà abast.

Aquesta escultura, donada per l'antiga Unió Soviètica el 1990, s'aixeca al pati nord de l'ONU, on comparteix espai amb altres obres com Arrival, de John Behanun, un regal d'Irlanda en reconeixement a la contribució dels refugiats i emigrants als seus països d'acollida. Enmig de l'espaiós jardí obert al riu Est de Manhattan també s'aixeca una secció de tres blocs del mur que una vegada va dividir Berlín.

En un racó del vestíbul d'entrada, El vitrall de la pau, de Marc Chagall, ret homenatge al segon secretari general de l'ONU, el suec Dan Hammarskjöld, mort el 18 de setembre de 1961 en un accident d'avió quan es dirigia a negociar la pau al que ara és la República Democràtica del Congo. Engelhart explica a Efe que va ser precisament Hammarskjöld qui va obrir la seu de les Nacions Unides als regals i les donacions d'art dels països membres.

Una reproducció de l'Sputnik

Amb el temps han arribat altres obres, com una reproducció de l'Sputnik 1, el primer satèl·lit artificial de la història; una estàtua rescatada de les ruïnes de Nagasaki; un mantell tradicional que va cobrir la Kaba de la Meca; o una campana japonesa que el secretari de l'ONU fa sonar cada 21 de setembre pel Dia Internacional de la Pau. Algunes peces són visibles des de l'exterior, d'altres es visiten en els recorreguts que organitza l'ONU, però hi ha obres que només estan reservades a les mirades dels integrants de les delegacions, com un mosaic romà de la ciutat tunisiana de Haidra elaborat fa 1.700 anys.

La cap del servei de visites explica que hi ha una comissió d'art que rep els suggeriments de donacions dels diferents països i que és la que s'encarrega d'acceptar-los i decidir on s'ubiquen. Waechter també diu que hi ha obres, com el vitrall del francès Chagall, uns frescos de l'espanyol José Vela Zanetti o els dos enormes murals del brasiler Cândido Portinari, que mostren a les delegacions els mals del món que l'ONU hauria de solucionar en les seves reunions.