Un viatge a l'univers de David Ymbernon en 10 obres

BarcelonaAmb motiu de l'exposició de David Ymbernon a Can Manyé, a Alella, ens submergim en l'univers taronja de l'artista amb 10 obres i deu claus sobre la seva trajectòria.

L'exposició es podrà visitar fins al 16 de juny els dimecres, dijous i divendres de 17.30 h a 20.30 h, i els dissabtes i diumenges d'11 a 14 h.

1. Un artista precoç

David Ymbernon va mostrar la seva obra en públic per primera vegada quan tenia quatre anys, i va guanyar el primer premi en un concurs de pintura ràpida quan en tenia vuit. Quan va fer la primera exposició tenia 16 anys. "Aquell premi va servir per canviar les bases d'aquells premis, perquè els nens s'hi poguessin presentar per franges d'edat", afirma David Ymbernon.

2. El referent de l'àvia

Entre els artistes que li agraden hi ha Antoni Miralda, Antoni Llena, Evru i Joan Brossa, però Ymbernon també reivindica el mestratge de persones importants en la seva vida: "Els meus referents són el poble de la Llacuna, d'on vinc, i el meu pare [l'artista Àlvar Ymbernon], l'Elisabet [la seva dona] i el Carles Hac Mor, ells són les persones més importants", explica l'artista. "Queda molt bé dir noms –afegeix–, però els referents també poden ser la meva àvia, Neus Estany, que sempre traginava amb fils, botons i puntetes".

3. La fascinació pel color taronja

"El taronja em va posseir", reconeix David Ymbernon. Tot va començar quan va pintar unes taronges a l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega, i aquest color s'ho va acabar menjant tot. "El taronja és un fanal i un salvavides que em dona llibertat per fer el que vulgui i passar d'una disciplina a una altra", explica l'artista.

4. Un món ple de cuiners

A més de taronja, a l'univers d'Ymbernon tothom és cuiner, a més de la seva professió particular. El cuiner és un personatge que lliga molt bé amb l'únic aliment que dona nom a un color. "Quan encara no tenia tanta depuració estètica ja portava pantalons de cuiner".

5. Crear amb els objectes més imprevisibles

Joguines, estris de cuina, materials de construcció en miniatura... Les obres de David Ymbernon són plenes a vessar dels objectes més diversos, alguns dels quals troba per atzar, es converteixen en estímul creatiu i acaben sent "importants". "Moltes de les peces que han esdevingut essencials les he trobat per atzar". Tot i així, l'ús de joguines no vol dir que miri la infantesa amb nostàlgia, sinó que és "un record" a partir del qual inventar.

6. Un art per connectar amb el que és desconegut i misteriós

L'actualitat forma part de l'obra d'Ymbernon perquè és un creador d'ara, però no l'afecta a l'hora de crear ni té interès per interpretar-la a través de l'art: "La meva obra parteix de la imaginació i proposa noves realitats. Més que dialogar amb la realitat, hi contrasta. La meva mirada és onírica i busca connectar amb el que no sabem i amb el misteri. La meva obra vol fer volar, no que sàpigues com van les coses a la Terra".

7. Crear en família

David Ymbernon creu que ha traslladat a la seva família –la seva dona, Elisabet Augé, i els seus fills, Dadà i Daida, són una part essencial dels seus treballs– la relació extraordinària que va tenir amb el seu pare "d'una manera més radical". "Va ser com una bola de neu que es va anar fent més gran, vam començar a treballar fins i tot quan l'Elisabet estava embarassada", subratlla.

8. Un creador multidisciplinari

David Ymbernon és conegut pels sopars escènics que ha realitzat i pel seu vessant com a poeta, amb el poemari 'Carbassa emergent (Llum de bengala)' (editorial LaBreu). De fet, en l'exposició de Can Manyé, en lloc de cartel·les, les obres estan acompanyades per poemes com "Anava amb el vaixell a la recerca del tresor, però no vaig poder endur-me'l perquè el tresor era l’illa". El vessant escènic i poètic de l'obra d'Ymbernon, que va aconseguir vèncer el complex de mal estudiant a l'hora d'escriure, es remunta a quan estudiava a l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega i va fer una obra de teatre que incloïa un poema. Va ser allà on va aparèixer el personatge més icònic de la seva obra, Latung La La.

9. Crear jugant

Per a David Ymbernon, l'acte creatiu està impregnat d'un vessant lúdic: "No per això l'art és menys, sembla que l'art transcendent sigui més important. L'humor, el joc i l'enginy s'han de fer valdre en l'art el doble o el triple, això no vol dir que no me'l prengui seriosament. He notat que hi ha un prejudici sobre això, i jo faig el que m'agrada", afirma. "Les obres no tenen ànima per si soles, les hi has de posar tu", subratlla.

10. Els fills creixen, s'obren nous camins creatius

Els fills creixen i David Ymbernon pensa com seguirà treballant amb ells: té pensat fer una obra sobre l'adolescència de Latung La La, perquè el seu fill Dadà ja s'acosta a aquesta edat i potser voldrà 'matar el pare', i va conversar amb ell i la seva germana per no imposar-los el taronja, ja que la casa on viuen també és d'aquest color. "Em van dir que els sembla bé i que se'n senten part, i a les seves habitacions hi tenen altres colors", explica l'artista.

Per fer-se una idea del reguitzell d'objectes que Ymbernon i la seva 'troupe' fan servir en les seves obres escèniques, l'exposició inclou una instal·lació feta amb 500 peces diferents.