BarcelonaA mesura que t'acostes al centre de Barcelona la confiança que pots tenir en un plat de croquetes que et puguin servir per allà decau al mateix ritme que ho fa la confiança en la espècie humana a mesura que descobreixes Donald Trump. Però, ves per on, he aconseguit trobar l'excepció: la terrassa de l'Hotel Pulitzer.

En aquest espai a tocar de la plaça de Catalunya –carrer de Bergara, 8– resulta que el menjar és molt bo. Per uns preus correctes per ser tan cèntric, aquesta acollidora terrassa té una carta molt breu però suficient. Ofereix plats molt bàsics de la nostra cuina i algunes picades d'ullet internacionals que estan molt dignament portades a terme. Les croquetes que hi vaig provar, per exemple, deien que eren de pollastre i tòfona i va resultar que sí que ho eren! No eren boles de beixamel amb una mica de gust d'au, com sol passar. A més, eren prou grosses i tenien un arrebossat cruixent. N'anaven quatre i valien vuit euros. Jutgeu vosaltres mateixos què us sembla a partir d'altres coses que hàgiu tastat/pagat per allà a prop.

Entre els altres plats que vaig tastar hi ha l''entraña' gallega a la brasa amb chimichurri. Realment estava al punt òptim tant de cocció com de temperatura. Un gran encert, sens dubte. Igual que les braves de moniato que ens va treure la Martha, l'encarregada de l'espai, que ens va explicar que, lluny del que podria semblar, tenen molta clientela local perquè quan fan música en directe hi ha molts grups catalans que hi van a tocar i que, gràcies a això, molta gent els ha descobert i repeteix.

També vam provar el wrap de verdures amb hummus. Era francament bo. Es notava que els verdures eren fresques i l'hummus no era massilla d'aquesta que abunda tant si no vas a llocs especialitzats en cuina àrab. Per a les postres vam demanar pinya a la brasa –la brasa és l'especialitat del local–, que era molt gustosa i no era dura i poc dolça com en tants altres llocs. A banda de la pinya, vam demanar pastís de pastanaga. La porció era modesta i no em va fer la sensació que fos fet per ells. Tot i així, era bo.

En el tema cocteleria hi trobareu de tot i per a tots els gustos. És una terrassa amb molts cambrers formats com a 'bartenders' –no sempre passa...– i tots aporten el seu granet de sorra a la carta alcohòlica. De fet, segons ens van explicar la carta és molt volàtil pel que fa a la cocteleria. Tots els treballadors hi posen el seu còctel i el substitueixen potser al cap d'una setmana si la gent no el vol o si se'ls ha ocorregut alguna cosa millor. El mateix passa amb els vins i cerveses, que van canviant molt seguint els dictàmens del públic. Democràcia alcohòlica, en resum.

L'espai és petit i està dividit en diversos espais, tots amb abundant vegetació. Li han tret molt de partit. El públic és jove i una part és guiri, cosa que a mi particularment m'agrada quan no hi ha una desproporció. A més, eren turistes civilitzats. No anaven en 'flip-flops' ni estaven a punt de fer 'balconing'. Benvinguts siguin.

La terrassa està oberta tot l'any. A l'hivern només al migdia. A l'estiu només als vespres. Tanquen a les dotze de la nit i els dimecres és quan fan actuacions en directe. Jo vaig anar-hi un dijous i, com passa també els divendres, hi havia sessió de DJ. Aquí teniu la programació per a aquest estiu.

Una nota: si us agrada anar a una terrassa a digerir un sopar copiós, esteu en mode zen, voleu assegurar-vos que estareu asseguts o voleu celebrar una cita íntima i tranquil·la d'aquestes de parlar baixet, no aneu aquí. Almenys en les nits d'estiu.