Fluor MenjarseElMón 31/01/2019

La cuina de carrer llatinoamericana triomfa a l''upper' barceloní

El restaurant Anormal by Spoonik fa diana tot just un mes després d'obrir

Fluor
5 min
Jon Giraldo i Jaime Lieberman, a l'entrada de l'Anormal

BarcelonaNo era difícil preveure que el tàndem que formen Jaime Lieberman i Jon Giraldo obtingués un nou èxit amb el seu últim projecte. Havien triomfat elevant i dotant de molta creativitat la cuina llatinoamericana a l'Spoonik –van rebre el Premio Nacional d'hostaleria en innovació el 2017– i ara sembla que s'emportaran el 'premi del públic' acostant l''street food' del centre i el sud del continent americà al gruix dels barcelonins. De moment, han començat pels de la zona alta i les dades sembla que els avalen: tot just un mes després d'obrir, i abans de començar a promocionar-se, ja han vist com el seu acabat d'estrenar Anormal –carrer Bertran, 28 (a tocar de la parada dels Ferrocarrils de la Generalitat del Putxet)– serveix més de cent comensals cada dia, una xifra que puja de manera pronunciada setmana rere setmana.

I a què es deu aquest èxit? Doncs a moltes coses, però sobretot a l'extensa gamma de receptes de carrer originàries de tota l'Amèrica Llatina que tenen a la carta, a les tècniques d'alta cuina amb les quals les preparen i a la dosi de creativitat que no poden deixar d'aplicar a les tradicionals receptes que han servit com a idea base del negoci, "porque la cabra tira al monte". A tot això i també al preu, que està al voltant dels 17 euros per persona amb la beguda inclosa.

Però què s'hi pot menjar? Doncs de tot i de tot arreu, encara que les cuines més afortunades en la selecció són la colombiana i la mexicana, els països d'on provenen els dos xefs de l'establiment. Entre els plats amb més sortida hi ha els 'chicharrones', que tenen tot el gust però no tot el greix, perquè estan cuits a baixa temperatura durant vuit hores i fregits a posteriori, cosa que els deixa tota la profunditat de sabors i aromes i els permet ser alguna cosa més que carn fregida. Per millorar-los, els acompanyen amb una melmelada de taronja amarga que es fan ells mateixos de taronges de producció pròpia. Un conjunt molt llaminer que és tradicional i creatiu simultàniament i que resulta molt simbòlic del seu tarannà gastronòmic.

Chicharrones

Tampoc es poden descartar els 'nachos' –calents: acabats de fregir!–, que serveixen acompanyats de 'frijoles', 'cheddar', 'pico de gallo' i 'jalapeños', una explosió de gustos que fa difícil dir prou. El mateix passa amb la iuca fregida, que acompanyen amb 'mojo verde' canari, que en broma i amb raó qualifiquen de cuina llatinoafricana. Primer confiten la iuca i després la fregeixen. El gust és esplèndid però gairebé resulta encara millor la textura. Fina i sense filaments. Iuca provinent, "sempre que es pot", de Sud-amèrica.

Nachos

I del mar? Doncs, sobretot, 'ceviche', que reconeixen que, tot i que se'n fa en molts països amb costa, el millor és el peruà. D'entre els diferents que hi ha a la carta, destaca el 'criollo', que serveixen no amb el peix cru sinó lleugerament madurat, com ha de ser i com no sol ser en molts restaurants de Barcelona, on han començat a preparar 'ceviche' a cop de tendència 'instagramer' i el resultat no sol ser l'òptim. La 'leche de tigre' per marinar-lo es pot acabar bevent del plat un cop s'ha acabat el peix i els diversos tipus de blat de moro que l'acompanyen. Val la pena el gest d'aixecar el plat. Tant és si no se sol fer en altres restaurants: aquest es diu Anormal i cal aprofitar-ho!

Ceviche Criollo

Al restaurant d'un colombià no podien faltar-hi uns bons 'patacones'. Tot i que la fama la té Colòmbia, recorden que és un plat molt estès per tots aquells indrets que van ser en el passat repúbliques 'bananeres'. En els que ells serveixen, el 'plátano macho' primer ha estat confitat i després fregit. Cruixent i saborós a parts iguals. L'acompanyen de 'guacamole' i d''hogao', un sofregit vermellós originari de les muntanyes cafeteres colombianes. Resulta ideal posar-hi a sobre una 'rasta gamba' –a aquest plat li han posat aquest nom perquè porta "molta herba"; tranquils, tota legal: julivert, coriandre i anet...– o algunes de les gambes del gustós còctel de gambes caribeny que tenen a la carta, que no té res a veure amb el nostre còctel de gambes. Afortunadament.

Patacones
Còctel de gambes caribeny

De Veneçuela, tenen els 'tequeños' de l'àvia Berthila farcits de "formatge llatí" i de Mèxic sobresurten els 'tacos', amb la seva massa de blat de moro cuita a la planxa, que acompanyen, entre d'altres, de 'cochinita pibil' –porc escorxat cuinat amb taronja i 'achiote'–, típica de la península del Yucatán, o de 'tinga', pollastre cuit amb tomàquet.

Per tancar l'àpat passant per Colòmbia es poden escollir les 'empanadillas' fregides farcides de sopa colombiana, que porta 'ajiaco' i unes herbes que només es posen en aquesta sopa que s'anomenen 'guascas'. La maionesa de 'chipotle' –que s'hi ha d'afegir de manera imperativa– és el que les fa excel·lir. I si es vol tenir una experiència més colombiana que mexicana potser que es deixin de banda els 'tacos' i es tastin les 'arepas', igual de bones però més cruixents i cuites amb mantega. 'Arepa paisa', precisen. "No la confongueu amb l''arepa' veneçolana", afegeixen a la carta. No la confongueu, o sí... perquè aquest restaurant és per anar-hi a disfrutar. I no ho podem aprendre tot el primer dia. Bé que haurem de repetir!

Yuka fregida, 'empanadilles colombianes' i tequeños

Entre les begudes destaquen les sis cerveses de la 'tap station' de San Miguel, les 'micheladas' mexicanes –cervesa condimentada amb ingredients molt diversos– que preparen al moment o begudes com la 'chicha morá' peruana o els 'margaritas'. Els exotismes populars que es mengen s'han d'acompanyar amb líquids igual d'exòtics i igual de populars. Val la pena fer que l'experiència sigui coherent en un lloc on saben tan bé el que serveixen. De moment, el restaurant està disponible a l'aplicació JustEat i aviat tindrà servei de repartiment a domicili propi. Dels caps de setmana, els diumenges al migdia és quan està més ple i, dels dies feiners, a la nit és quan més gent hi va.

stats