BarcelonaEl restaurant Passadís del Pep arriba als 40 anys de vida en plena nova etapa, però sense renunciar gens ni mica a la seva particular essència ni al seu carisma, que li han suposat el salconduit per sobreviure a quatre dècades en què la ciutat de Barcelona i el barri on es troba, el de la Ribera, han sofert canvis abismals. Un dels seus elements més característics, no tenir cap cartell a la porta d'entrada –és un portal de veïns que al fons té el local– segueix igual que el primer dia. És a dir, mantenint el seu perfil semisecret que el va convertir, com irònicament diuen allà, en el primer speakeasy de la ciutat.

El Passadís d'en Pep va néixer sent una casa familiar de menjars que, en poc temps i gràcies a les bones arts del seu propietari, Joan Manubens, es va convertir en un referent per a amants del bon menjar. Primer va interessar els de casa i, a partir dels Jocs Olímpics del 92, va començar a tenir clientela estrangera. Actualment els dos col·lectius conviuen en harmonia a l'establiment, que està regentat des del 2017 per Joan Manubens fill, que en va agafar les regnes quan el seu pare va morir. L'acompanyen en l'aventura la seva germana Cristina i el seu tiet Pep.

"Aquest restaurant sempre serà l'obra del meu pare, jo només soc el seu gestor. Si fos un quadre, ell seria el pintor i jo el conservador que li treu la pols i li canvia el marc, però que no s'atreveix a tocar res", explica Manubens. Allà hi treballa amb la mateixa plantilla de tota la vida, que, juntament amb un producte de primera, són la garantia d'èxit del local i el que esperen tots els seus parroquians. De fet, així s'expressa ell sobre la qüestió: "El dia que no pugui garantir la màxima qualitat, no obriré al públic". A banda de l'elevada exigència a mercat, Manubens fill també conserva una altra tradició del local, que no hi hagi carta i que el client esculli del que els cambrers li recomanen.

El Passadís del Pep (i no del Joan)

La història del restaurant comença a finals dels anys 70, quan Pep Manubens va anar a treure el seu germà Joan del taller mecànic de barri de Born on treballava perquè l'ajudés en el seu nou negoci. El Pep regentava un petit frankfurt al carrer Espaseria amb una barra on servien menjars. Com que el local no tenia cuina, la mare dels dos Manubens, Pilar Figueras Carreras, que treballava de portera en un edifici del carrer Princesa, preparava olles amb guisats que els cambrers del Pep passaven a buscar per servir-les allà. Tot i això, al final el Pep va decidir comprar un petit restaurant al Pla de Palau perquè disposava d'una cuina on la seva mare podria treballar tranquil·la mentre ell s'ocupava de la barra. El seu germà Joan va ser l'elegit per dirigir el local, que llavors tenia només sis taules.

Actualment Joan Manubens fill no sap exactament la història de com el local es va arribar a dir Passadís del Pep. De tot el que ha sentit sempre a casa, diu que el més probable és que sorgís de manera espontània unint l'estret passadís de l'entrada al nom del seu fundador. Sobre el fet que no hi hagi el cartell a la porta, opina que "potser era l'última cosa de la llista i al final va quedar per fer". Una interpretació que extreu de les tres versions que va sentir sempre a casa: la del seu pare, la del seu oncle i la de la seva àvia Pilar.

La potent personalitat del Joan i la formació que va anar adquirint en cuina van fer que el local es convertís en un lloc on anar regularment per a molts barcelonins del món de la cultura i més tard de celebrities internacionals. Manuel Vázquez Montalbán, Joan Manuel Serrat, Eugenio, Javier Mariscal, Joan Barril, Perico Pastor o Antoni Tàpies son alguns dels més il·lustres. De fora de l'òrbita catalana, la llista es extensíssima. Richard Gere, Michael Douglas, George Clooney, Ricky Martin, Harrison Ford i Calista Flockhart, Arnold Schwarzenegger, Margaret Thatcher o Donald Trump són alguns dels noms més importants que hi han passat.

L'amistat amb Coppola

Tot i això, el més especial és el de Francis Ford Coppola, que en rebre el premi Princesa d'Astúries el 2015 a Oviedo va agafar el seu jet privat per venir a Barcelona a sopar amb Joan Manubens, amb qui l'unia una forta amistat malgrat no compartir l'anglès com a llengua comuna. Les visites del director d'El padrí al Passadís del Pep van ser moltes al llarg de la seva vida. Quan va morir Manubens, la família va rebre el seu condol.

El Passadís del Pep, que ha aparegut tres cops al New York Times i que el 2014 va ser qualificat com el millor de Barcelona pels usuaris de la guia Zagat, es manté fidel a la cuina mediterrània. Entre els seus clàssics hi ha l'arròs saltat amb calamars, el pernil ibèric, la gamba de la costa a la planxa, l'escamarlà saltejat amb ceba, els cargols de punxes gratinats i els callos amb cigrons. Un receptari de consens per als d'aquí i meravellós per als de fora. Vinguin d'on vinguin, allà els tracten com de la família a gairebé tots. "Podem dir que ens abracem amb el 80% de la clientela", apunta Manubens, que afegeix: "Aquest restaurant sempre serà un homenatge a Joan Manubens".