FLUOR
Barcelona

Els russos descobreixen Rússia (el país més gran del món) l'estiu de la pandèmia

El tancament de fronteres ha portat els russos a descobrir molts racons inhòspits del seu país

Molts russos es fotografien davant del mural dedicat a Moscou al cantant rus Víktor Tsoi / EFE Zoom

El tancament de les fronteres ha obligat els russos a conèixer el seu propi país, cosa que no suposa cap gran problema si es té en compte que és el més gran del món. Més enllà de Moscou i Sant Petersburg, els turistes han descobert llocs màgics com Altai, Carèlia o l'illa de Sakhalín. "La pandèmia ha fet que els russos veiessin el seu país d'una altra manera. El turisme nacional s'ha disparat aquest estiu", comenta a l'agència Efe Maia Lomidze, directora de l'Associació de Turoperadors de Rússia.

El turista rus, especialment el reverenciat a tot el món pel seu alt nivell de despesa, ha recorregut aquest estiu milers de quilòmetres en avió, helicòpter i en tren per arribar a destins inhòspits, que exigeixen una inversió en molts casos més gran que viatjar a l'estranger. Des de l'enclavament bàltic de Kaliningrad, al nord de la part europea de Rússia, el Caucas més profund i el sud dels Urals, al sud de Sibèria, el cercle polar àrtic i el llunyà orient, Rússia té més de 10.000 quilòmetres d'amplada i una dotzena de fusos horaris.

"En el nostre cas, el nombre de viatgers s'ha multiplicat per 4,5 vegades en els últims dos mesos", ha assenyalat a Efe Vadim Mamontov, director de l'agència RussiaDiscovery. Aquesta agència s'ocupa d'organitzar viatges en grup a llocs com la muntanya més alta del Caucas, els volcans de Kamtxatka, els altiplans de Krasnoiarsk i les illes Kurils. "Com en els països europeus, cada vegada hi ha més russos que prefereixen viatjar individualment, amb família, amics i coneguts", explica.

Una imatge del 'skyline' de Moscou Zoom

Una imatge del 'skyline' de Moscou / EFE

Altai, un lloc per fugir de la pandèmia

Destinacions tradicionals com l'antiga capital tsarista, Sant Petersburg, han rebut un bon nombre de turistes locals, que han aprofitat l'absència dels xinesos per visitar palaus i museus, habitualment plens d'estrangers. Amb tot, el lloc més demandat aquests dies a Rússia és la regió d'Altai, considerada per molts avesats viatgers com un dels llocs més pintorescs de Sibèria.

Mamontov estima en 6 o 7 vegades l'augment de turistes amb destinació a aquesta regió, que presumeix d'una cultura mil·lenària, que encara perviu a la zona, especialment en els seus xamans. "Jo crec que la clau no ha sigut la seva bellesa natural, sinó el fet que molts relacionen Altai amb l'aire pur, la netedat i l'ecologia. És a dir, és un lloc ideal per allunyar-se de la civilització, una cosa molt important després de tres mesos de confinament", assenyala.

A poc més de quatre hores de vol de Moscou, Altai té tot el que un amant de la natura pot buscar, des canons a llacs i rius de muntanya, innombrables cascades i pics de 4.500 metres.

Església de fusta típica de la regió russa d'Onega, a l'illa de Kizhi Zoom

Església de fusta típica de la regió russa d'Onega, a l'illa de Kizhi / EFE

De l'orient llunyà a la Rússia europea

Conscients que podria no haver una altra ocasió igual, els russos també han optat per conèixer l'illa de Sakhalín, que es troba a l'oceà Pacífic, davant de l'arxipèlag del Japó. El viatge inclou la visita a les illes Kurils del Sud, reclamades per Tòquio. En particular Kunaixir i Iturup sorprenen el viatger amb els seus espectaculars penya-segats, els seus volcans i platges salvatges, on s'acosten assíduament les balenes.

L'interès per Kamtxatka també ha augmentat exponencialment, en unes 4,5 vegades, segons dades de l'empresa russa. La península ofereix mar i neu, volcans i rius plens de salmons, óssos i balenes, caviar i crancs. Per la seva proximitat en tren de Sant Petersburg, Carèlia era l'opció menys arriscada i menys cara.

Amb poc més de mig milió d'habitants i la mida de Portugal, aquesta regió limítrofa amb Finlàndia està banyada pels llacs més grans d'Europa: el Làdoga i l'Onega. Malgrat les restriccions dictades per la pandèmia, l'illa de Kizhi (a Onega) va obrir les seves portes als turistes desitjosos d'admirar el seu conjunt arquitectònic d'esglésies i cases de fusta. L'estrella és l'església construïda sense un sol clau i que té 22 cúpules amb forma de ceba, una imatge que adorna tots els pamflets turístics i que sembla treta d'un conte.

Església de fusta típica de la regió russa d'Onega, a l'illa de Kizhi Zoom

Església de fusta típica de la regió russa d'Onega, a l'illa de Kizhi / EFE

Problemes de l'èxit

La demanda ha sigut tan gran que les agències han hagut de rebutjar moltes sol·licituds per la manca d'hotels o llocs habilitats per acampar. "El principal problema per a la indústria turística russa és la manca d'infraestructures de transport i hoteleres. A més, en alguns casos, a causa de les grans distàncies, desplaçar-se en helicòpter exigeix un gran desemborsament econòmic", explica Mamontov.

Aquells que han viatjat pel món, afegeix, "ens han manifestat la seva decepció amb la baixa qualitat dels serveis i el seu malestar per la quantitat d'escombraries". "Però la majoria queda satisfeta, especialment els que opten per la naturalesa salvatge", destaca.

Un 40% dels turistes opten per les platges del mar Negre. La península de Crimea i la regió de Krasnodar, on hi ha el balneari de Sotxi, són els destins preferits. Davant l'absència de turistes occidentals, Crimea viu dels turistes russos, atrets pel nou territori rus, encara que no són poques, segons Lomidze, les crítiques pels preus desorbitats a la península. "Es queixen de la relació qualitat-preu en comparació amb altres zones costaneres de Rússia i Europa", apunta.

Mamontov espera que els russos repeteixin l'experiència quan es reobrin les fronteres, mentre que Lomidze confia que els estrangers tornin a Rússia, com va passar després del Mundial de futbol, que va ser una "immillorable campanya publicitària". "El 2020 esperàvem un augment del 30% del nombre de turistes estrangers, però el covid-19 ho ha espatllat tot. El turisme és molt vulnerable als canvis i tensions", lamenta Lomidze.

Un dibuix en gran format d'una típica nina russa Zoom

Un dibuix en gran format d'una típica nina russa / EFE