Eivissa viu moments extrems: en els últims anys s’ha convertit sobretot en una destinació de nous supermilionaris i alhora pateix problemes de massificació per l’arribada de turistes menys exclusius. En (massa) pocs quilòmetres conviuen el casament de Cesc Fàbregas i Daniella Semaan a l’illot de Sa Ferradura, els preus abusius dels lloguers i la falta d’habitatge, la polèmica del requisit del català per als treballadors públics i accions de protesta del col·lectiu Prou, que vetlla contra els excessos del turisme. Bruno Lomas cantava Ven sin temor a Eivissa en un videoclip del 1972 i potser ara s’hauria de fer un repàs a la lletra.

Malgrat tot, Carmen Cervera, la baronessa Thyssen, que sembla una dona valenta, hi torna any rere any, i Eivissa ha acabat desbancant altres destinacions com Palma i Saint-Tropez. La relació de la baronessa amb l’illa es remunta als anys 80, quan ella, el baró Thyssen i un grup d’amics sopaven a la coberta del seu veler amarrat al port d’Eivissa, aliens a les desenes de persones que havien convertit el seu àpat en un cinema a la fresca improvisat. Han passat els anys, i això es nota, perquè al llarg d’aquest temps la baronessa s’ha convertit en un d’aquells famosos, com també ho són la desapareguda duquessa d’Alba i Ángela Molina, que passen gairebé desapercebuts perquè s’han convertit en part del paisatge estival de l’illa. De fet, en la part més amable d’aquest paisatge. A més, primer la duquessa i ara Carmen Thyssen, que aquest any ha fet 75 anys, són un exemple de dones madures que surten a les revistes del cor en biquini. I algunes agències la retraten en les postures més insòlites. Les estades de Carmen Thyssen a Eivissa són vintage i alhora actuals i atemporals, i tenen llocs comuns com el veler Mata Mua i les sortides amb el seu fill Borja i la seva família. Fins i tot havien coincidit a l’illa quan la seva relació no passava per bons moments. Tampoc és estrany que la baronessa vingui acompanyada pel pare biològic del seu fill Borja, Manuel Segura. Eivissa és tan poderosa, diria la rumba, que no hi arriba el brogit de les negociacions amb l’Estat per prorrogar la cessió de les obres de la seva col·lecció al Museu Thyssen de Madrid.

Ben pensat, la presència de Carmen Thyssen a Eivissa podria anar més enllà de les vacances: baronessa, ¿li semblaria una bona idea obrir a l’illa una nova seu de la seva col·lecció particular? La creació d’un nou equipament cultural apaivagaria els ànims dels embussos i el soroll dels beach club i animaria la vida cultural fora de temporada.

Els Barrau i el Villà eivissencs de la baronessa

Carmen Thyssen no només pensa en Eivissa per passar-hi les vacances, sinó que també la té present en la seva col·lecció, que inclou quatre pintures costumistes de Laureà Barrau. El mercat d’Eivissa (1912) i Eivissenca a Dalt Vila (c. 1912-1913) es remunten a la primera estada eivissenca de l’artista. Dones cosint al sol és dels anys 20, abans que Barrau s’instal·lés a Eivissa definitivament, i Dona traient aigua d’un pou remet als últims anys de la seva vida. Les altres obres eivissenques de la col·lecció de la duquessa són Cases eivissenques, de Miquel Villà, ara exposat a l’Espai Carmen Thyssen; Marina d’Eivissa, de Pancho Cossío, i una estampa rural de Menchu Gual.