Calor 'vintage'

Eivissa: ‘hippies’, ‘clubbers’ i una soprano

Freddy Mercury i Montserrat Caballé van presentar ‘Barcelona’ al món des d’Eivissa, a la pionera macrodiscoteca Ku

Eivissa: ‘hippies’, ‘clubbers’ i una soprano Zoom

La memòria barreja les imatges a una velocitat vertiginosa, i, posant-hi una mica de distància, crida l’atenció com van sorgir els hippies i les primeres discoteques a l’Eivissa dels anys 70. El 1976, el mateix any que Oriol Maspons va fotografiar una dona eivissenca amb cara d’esgarrifada per la fila que feia un hippie -també és esgarrifosa l’escultura que els han dedicat al port d’Eivissa-, el filòsof Escohotado va obrir la llavor de l’actual Amnesia, i en feia tres que funcionava Pacha. El carrusel no para de girar, i dos anys després Bob Marley va tocar a la desapareguda plaça de toros de l’illa i va obrir Ku, recordada per grans festes com les de Miss Samarreta Mullada i les nits brasileres, en roba interior, i les que estaven dedicades al cabaret i la lluna plena.

Eivissa també es va sumar a l’excitació dels anys anteriors als Jocs Olímpics de Barcelona i l’Expo de Sevilla, amb el festival Ibiza 92, que el promotor Pino Sagliocco va organitar a Ku entre els anys 1987 i 1990 i que va portar a l’illa grups i cantants com ara Pata Negra, Barricada, Luz Casal, Ketama, Duncan Dhu, Veneno, Los Ronaldos, Alaska y Dinarama, Miguel Bosé i Grace Jone. De fet, Freddy Mercury i Montserrat Caballé van presentar Barcelona al món des de la discoteca el 29 de maig del 1987 i hi van tornar l’any següent amb motiu del Festival La Nit, un esdeveniment del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona. A més de l’atractiu del cartell, Ibiza 92 va tenir impacte mediàtic perquè va ser retransmès per la televisió.

Un altre dels llocs clau d’aquesta Eivissa festiva i al·lèrgica a les etiquetes i les cotilles és la discoteca Es Paradís Terrenal, que va obrir portes el 1975 i que està considerada, juntament amb el també eivissenc Café del Mar, una de les grans obres de l’arquitecte Lluís Güell. Una última discoteca representa l’arribada en gran de la música electrònica a Eivissa: Space va obrir el 1989 i, fins que va tancar el 2016, es va centrar en la figura del discjòquei -David Guetta s’hi va forjar- i va ser pionera celebrant sessions matutines que començaven a les vuit del matí, a més de les nocturnes.

Al marge de les discoteques, un altre dels llocs clau de l’Eivissa festiva dels 80 és l’Hotel Pykes, on Freddy Mercuy va celebrar el seu aniversari el 1987, quatre anys després que George Michael i Andrew Ridgeley hi enregistressin el videoclip de Wham! Club Tropicana. Aquelles nits devien ser ardents, perquè Boy George va dir que el propietari era el Hugh Hefner d’Eivissa.

Sexe en directe al ritme de la música electrònica

En el dret clàssic la manumissió és l’alliberament d’un esclau, i a l’Eivissa dels 90 la paraula remet a una festa molt recordada perquè va incloure escenes de sexe en directe. L’any 1995 Mike i Claire McKay (o Manumission) i el germà d’ell, Andy McKay, van portar a la discoteca Ku -més endavant Privilege- la festa que havien creat l’any anterior a Manchester sota la premissa que els assistents fessin el que desitgessin, i caracteritzada pel disseny i el to teatral. Mentre que a Anglaterra la festa tenia un aforament de 400 persones, a Eivissa n’hi havia 8.000 en una sola nit. La festa es va traslladar a Amnesia el 2007 i va durar fins al 2009.