Des que internet forma part de les nostres vides i és un bé d’accés pràcticament universal, néixer en un lloc o en un altre no determina tant el nostre futur com anys enrere. Una evidència incontestable si ho comparem amb èpoques com els anys vint, en què els escassos mitjans de comunicació que hi havia ben just arribaven a tot arreu.

És la dècada en què va néixer Ava Gardner, la petita de set germans que es van quedar orfes de pare i de mare molt aviat. Els seus progenitors eren dos grangers que amb prou feines podien pagar-li el més bàsic, a aquella nena que els biògrafs expliquen que corria descalça pels camps de tabac i per les granges del seu pare, on tots els germans treballaven per poder tirar endavant la família. Una feia sacrificada que deixava poc temps per a la formació i que quedava molt lluny -eren de Grabtown, al cor de Carolina del Nord- de les ciutats on solia florir el somni americà, al qual ella ja havia renunciat d’entrada perquè la seva màxima aspiració era ser secretària.

Amb aquesta mentalitat, Ava Gardner va fer divuit anys i va marxar a visitar la seva germana Bappie, que se n’havia anat a viure a Nova York amb el seu marit fotògraf. Un cop allà, ell li va fer unes fotos per decorar les parets de l’estudi. Acabada la visita, Ava se’n va tornar al poble a munyir les vaques i a cuinar, dues de les activitats que es veu que li agradaven més.

Un missatger aprofitat

La seva sort va ser que un jove que va veure les fotos seves a la ciutat dels gratacels va pensar que podria aconseguir el seu telèfon i se la podria lligar si es feia passar per un caçatalents de la Metro-Goldwin-Mayer. Es veu que havia posat en pràctica la tècnica anteriorment i que li havia sortit bé. Per això no estava disposat a canviar de recurs, encara que fos només un missatger.

Com que la jugada li va sortir bé i aquell jove va aconseguir la cita amb Gadner, al final li va haver de gestionar una entrevista amb la gran major, on se la van quedar ipso facto. Es veu que Louis B. Mayer, fundador de la productora, va dir quan la va conèixer: “No sap actuar, no sap parlar, però és impressionant!”.

Acabava de néixer un mite eròtic. Era el 23 d’agost del 1941, i la jove pagesa amb voluntat de ser secretària es va convertir en actriu. Lliurava el seu futur professional i personal al màrqueting de la Metro. Era a l’estiu i, en contra dels períodes ociosos que tots associem a aquesta època de l’any, a Gardner se li girava més feina que mai. Tot el que va venir després d’aquell contracte ja és història. Del cinema, per Mogambo o La comtessa descalça, i de la premsa rosa, per la història amb Frank Sinatra.

Les passions taurines de l’actriu

Ava Gardner es va enamorar d’Espanya quan va descobrir la Costa Brava durant el rodatge de Pandora i l’holandès errant l’estiu del 1950 i va tenir un idil·li amb el torero Mario Cabré. Però aquell no seria l’últim torero del seu historial, ni tampoc l’única visita a la Península. Al cap de quatre anys va viure la seva passió estiuenca més recordada. Ella i el torero Luis Miguel Dominguín es van convertir en l’única nota de color d’aquella dictadura en blanc i negre. Ella el va anar a veure a Las Ventas i al cap de poc es va gestar aquella frase tan repetida que ja ningú sap si és realitat o llegenda. Quan ell es va aixecar del llit després de la seva primera trobada sexual, ella li va preguntar: “On vas?”, i ell li va respondre amb un lacònic: “A explicar-ho!”. Els seus caràcters forts van fer que la relació no funcionés, tot i la seva evident química. Una tensió superior a la que la unia amb Sinatra, a qui amagaven la relació amb el matador malgrat que llavors ella i el cantant ja estaven obertament separats.