Avante!, un festival que recrea el sistema polític comunista durant tres dies
Té lloc a Portugal i ja porta 42 edicions
BarcelonaVa néixer com a reivindicació després de la dictadura i va acabar transcendint en la política. El festival Avante!, la festa major del Partit Comunista de Portugal (PCP), crea cada any una "utopia comunista" de tres dies que el 2019, lluny de sonar anacrònica, ha seduït fins i tot conservadors i liberals. Amb un bagatge de 42 edicions, el fenomen Avante!, tan popular que es coneix afectuosament com la Commie Com, va tornar ahir divendres a Seixal, als afores de Lisboa, amb concerts, teatre, cinema i, per descomptat, debats polítics.
"Seguretat social" o "La Unió Europea no és Europa" són els temes del programa, l'últim reducte netament polític d'un festival que disposa de zones per canviar bolquers i escalfar biberons. Tot facilitats per superar polèmiques del passat, com l'assistència, el 2006, d'una delegació de la guerrilla de les FARC de Colòmbia, avui desmobilitzada, o la pluja de crítiques per l'expulsió, un any abans, d'una parella homosexual.
Ara és una altra cosa. L'Avante! no és l'únic festival vinculat a un partit comunista a Europa –hi ha la Festa de l'Unità a Itàlia i la Fête de l'Huma a França–, però aquest té més rellevància per la presència dels comunistes en la política de Portugal. El PCP és part del pacte d'esquerres conegut com a 'geringonça' i reuneix al voltant del 8% del vot. A les legislatives del 2015 va aconseguir 17 escons dels 230 del Parlament lusità.
Un context particular
"És un cas relativament especial", admet en declaracions a Efe Miguel Cardina, investigador del Centre d'Estudis Socials de la Universitat de Coimbra, "perquè, al contrari del que va passar en la majoria de països, on els comunistes es van reconfigurar i van entrar en fronts i van perdre influència política, el PCP va acabar resistint". Líder de l'oposició a la dictadura salazarista, el PCP té a Portugal una autoritat moral i una legitimitat incontestables, sobretot en qüestions relacionades amb el treball.
El seu origen es remunta a "militants sortits de les files del sindicalisme revolucionari i de l'anarcosindicalisme", com explica a la seva pròpia web, i es manté fort en els sindicats. Va ser, a més, decisiu per aconseguir les pujades del salari mínim en aquesta legislatura.
Oberts a tothom
La seva festa no és, per tant, qualsevol cosa, i tampoc el que proposa i que transcendeix el partit, ressalta José Neves, professor d'història de la Universitat Nova de Lisboa especialitzat en la formació. "L'Avante! és més gran que el PCP. És una festa oberta a tots els quadrants polítics i electorals, hi participen una quantitat de persones que va més enllà dels militants i votants, i ocupa el seu propi espai en l'imaginari cultural de Portugal", explica.
Nascut el 1976 com una forma de reivindicació després de quatre dècades de clandestinitat, aviat es va convertir en el primer esdeveniment polític cultural del país i reunia artistes de primer nivell. I ara ningú es resisteix a l'Avante!, sigui quin sigui el seu color polític.
L'últim exemple va ser el del president de Portugal, el conservador Marcelo Rebelo de Sousa, que va anar a la festa poc abans de llançar la seva candidatura a la prefectura d'estat per "rebre abraçades" dels assistents, davant els quals va presumir que era el seu tercer festival. L'esdeveniment aconsegueix arrossegar tot l'espectre polític a una utopia que, subratlla Neves, s'observa des de la preparació, en la qual col·laboren prop de 12.000 voluntaris.
Amb la vista posada en les eleccions
"És una festa d'una càrrega política forta, d'anticipació d'una utopia comunista, que també pressuposa una certa convivència entre tots, la idea d'una societat harmoniosa. És una festa que idealitza el món, tal com seria si l'ideal comunista es materialitzés", apunta. Mentre l'Avante! es consolida, el PCP lluita per resistir després de quedar una mica diluït en l'última legislatura per la seva participació en un pacte lloat internacionalment que va permetre al socialista António Costa governar en solitari.
En aliança amb els Verds, els comunistes han perdut en les últimes eleccions europees un 45% dels vots, i en les municipals del 2017, un 11%. Els últims sondejos li auguren tot just el 6% dels vots en les legislatives de l'octubre vinent. Estarien en risc de ser superats per primera vegada per l'animalista PA, al qual algunes enquestes concedeixen més d'un 7% de vots.