Gala va aparèixer a la vida de Salvador Dalí amb la força d’un meteorit que hagués impactat en el paisatge mineral del cap de Creus. A La vida secreta de Salvador Dalí l’artista empordanès va explicar que va quedar fascinat per ella quan la va veure i que, per seduir-la, es va posar un “perfum de fems de cabra”, “sang” a les aixelles, “un gerani vermell a l’orella” i “un collar de perles”, i va improvisar “atacs de riure histèrics”. Ella era molt reservada i no va explicar els detalls del festeig amb l’artista, així que fem un exercici tan truculent com el de Dalí: hi posem la veu i la música de Maria Arnal i Marcel Bagés per emprendre un viatge al Cadaqués de l’agost del 1929 per imaginar-nos com hauria pogut reaccionar Gala: “Magia negra entre mis formas / suben hormigas, se enraman / romeros de sierras altas / fresco el aire que me cantas ”, diu la lletra de la cançó Tú, que vienes a rondarme, ara interpretada per Maria Arnal i la nostra Gala imaginària.

L’enamorament de Dalí sembla que va ser tan intens com les notes còsmiques de la cançó - “Tú, que vienes a rondarme / como los nueve planetas” - i, en qüestió d’unes setmanes, va convertir Gala en la seva “Olive”, com li deia amb afecte pel seu color de pell; va fastiguejar Luis Buñuel, que havia anat a Cadaqués per treballar amb Dalí en el guió de L’edat d’or i se’l va trobar bojament enamorat; va estar en boca de tothom a Cadaqués, i va disgustar el seu pare -Gala era deu anys més gran i estava casada amb el poeta Paul Éluard- fins al punt que va modificar el testament en favor de la seva germana Anna Maria. I creativament va entrar en un estat de gràcia: l’arribada de Gala es va fer notar entre el reguitzell de símbols d’obres com Rostre del Gran Masturbador (01) i La memòria de la dona-nena (02). Els detractors de la seva relació no tenien res a fer, la seva unió era infal·lible: “ Tú, que vienes a rondarme, / amárrate a mí. / Tú, que vienes a rondarme, / arrímate aquí ”, canta Maria Arnal una vegada i una altra a la tornada del tema. I l’any següent la unió va ser una fusió, ja que Dalí va començar a signar algunes pintures i dibuixos com a “Gala-Salvador Dalí”.

Tres dones estudien Gala

El temps passa molt de pressa, els moments més brillants són els que es fan més curts i fa gairebé 90 anys de l’estiu de l’amor surrealista de Gala i Salvador Dalí. Les vides de tots dos han fet córrer molta tinta i ella sovint n’havia sortit força malparada. En els últims anys les coses han començat canviar i aquest estiu el Museu Nacional d’Art de Catalunya dona una visió més complexa del personatge amb l’exposició Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol, on precisament es pot veure La memòria de la dona-nena. La feina que ha fet la catedràtica Estrella de Diego es pot veure com una gran fita en la línia d’esdeveniments -més recomanacions- on hi ha el documental pioner de Sílvia Munt Gala, la publicació de La vida secreta. Diari inèdit, de la mateixa Gala, a Galàxia Gutenberg, i també de la mateixa editorial el recent La intrusa. Retrat íntim de Gala Dalí, de Monika Zgustova. Ha quedat gravada a la memòria col·lectiva la imatge crepuscular d’uns Gala i Dalí ancians, lluitant contra el temps fins a l’últim moment. No es perdin l’exposició del MNAC, on els podran veure com dos joves enamorats, sense que els calgués cap més art.