Un estiu de ‘waka-waka’
Era una cançó però es va convertir en la paraula de moda d’un estiu en què Shakira i Piqué van ser els protagonistes més esquius
El Waka Waka no va ser només l’himne del Mundial del 2010 cantat per Shakira. Sí, aquell Mundial que va guanyar Espanya. El waka-waka es va convertir en un neologisme, en el terme més usat aquell estiu, i servia per definir moltes coses, persones o situacions, però qui més el van utilitzar van ser les revistes del cor. El fenomen que va donar llum al waka-waka va ser el rumor que feia referència a la suposada relació que Gerard Piqué estava començant amb Shakira i que portava de cap paparazzis de mig món, entestats a aconseguir una foto que se’ls va resistir durant mesos. Waka-suspens.
Aquell estiu, abans de la Copa del Món de Sud-Àfrica, es deia que se’ls havia vist amb moto per Barcelona. Sortint d’un hotel a Eivissa. Dinant a l’Eixample. En una casa rural prop de Tàrrega. El “diuen diuen” del 2010 eren els waka-rumors. I llavors Shakira i Piqué van coincidir al Mundial, on es van convertir en el target preferit de la premsa, però van aconseguir sortir-ne sense revelar el que estava passant (o no) entre ells. Waka-silencis.
En parella
I és que la cantant colombiana i el futbolista del Barça s’havien conegut aquella primavera durant la gravació de la cançó que seria l’himne de la Copa del Món. Va ser allà quan es van disparar els rumors. Tot i que ella tenia parella -el fill del president argentí, Antonio de la Rúa- i ell també -la publicista Núria Tomás-, la química entre els dos no va passar desapercebuda a ningú i la màquina de les waka-sospites va començar a funcionar, alimentada per alguns extres, com el futbolista Dani Alves, que durant la celebració de la Lliga d’aquell any al Camp Nou va dir que per homenatjar Piqué tothom comencés a cantar el Waka Waka. I així va ser. Waka-efusió col·lectiva.
El terme va anar arrelant al llarg de tot l’estiu i, tot i que la confirmació de la relació no arribava, el waka-wakisme s’havia imposat. Al novembre Shakira va respondre així a la pregunta que li va fer un periodista sobre la seva suposada relació amb Piqué: “Tot ve del waka-wakisme. Hi ha un waka-rumor que se’m waka-adjudica, però són inconvenients del waka-ofici ”. I tots tan contents.
El waka-vocabulari s’havia imposat i la gent ni mu. La relació no es va confirmar fins a l’hivern següent, però l’estiu del 2010 el Waka Waka va ser molt més que la cançó que més vam ballar: va ser el nom de la tafaneria col·lectiva.
Carbonillas, els altres protagonistes d’aquell estiu
El waka-waka no va ser l’únic neologisme que les revistes del cor i les xarxes van posar de moda aquell estiu. Un altre concepte que va triomar molt va ser Carbonillas, paraula que va néixer de la unió de Carbonero i Casillas, és a dir, els cognoms de Sara Carbonero i Iker Casillas, que van protagonitzar un dels grans moments mediàtics del Mundial amb aquell petó en directe d’ell a ella mentre feia una retransmissió després que Espanya guanyés el Mundial. Els Carbonillas encara continuen junts avui dia. No li va tan bé a un altre gran protagonista d’aquell estiu: el pop Paul, que predeia amb força encert els resultats dels partits i que va morir aquell mes d’octubre.