Els Grimaldi passen l’estiu a les revistes del cor

Els estius dels Grimaldi es viuen a les pàgines de paper cuixé. Més enllà dels palaus monegascos i les platges de Sant Tropez, les glamuroses vacances d’aquesta família reial -que en realitat és una nissaga amb molta més influència mediàtica que no pas sang blava-és un dels capítols obligats de cada estiu a la premsa rosa. L’idil·li dels Grimaldi amb la indústria del paper cuixé va començar fa tres generacions, quan el príncep Rainier es va casar amb Grace Kelly, aquella actriu magnètica i fascinant que tenia obsessionat Alfred Hitchcock i que ho va deixar tot per anar a viure una història d’amor d’aquelles de contes rancis de prínceps i princeses.

Les revistes del cor, ja se sap, sempre han sigut molt fans d’aquests culebrons edulcorats i van convertir la història de Rainier i Kelly en un faula moderna pròpia del Disney més hardcore. Així, ens van anar acostumant a aquella elegant quotidianitat del príncep i la princesa i els seus tres fills, Carolina, Albert i Estefania. El conte, però, va fer un gir macabre l’estiu del 82, quan Grace Kelly va morir en un estrany accident de cotxe quan anava amb la seva filla petita, Estefania, que llavors encara no havia descobert la seva passió pel circ. Es va dir que aquell dia conduïa la benjamina, que no tenia edat per fer-ho. Es va dir que Kelly anava beguda i fins i tot que s’havia volgut suïcidar, ja que feia molt temps que patia una depressió. Tot i que mai es va aclarir què va passar realment, la dinastia va quedar marcada per aquella mort que les revistes van convertir en una tragèdia novel·lesca.

Carolina, Estefania i l’amor

Però això no va impedir que els tres fills de Rainier i Kelly seguissin omplint les pàgines de les revistes del cor i els seus estius a les platges de Mònaco van donar centenars d’imatges per al record. La primera va ser Carolina, que va provocar la ira del seu pare quan es va casar amb el playboy Philippe Junot, tot i que després la pau va tornar al reialme amb l’aparició del seu segon marit, Stefano Casiraghi, que es va convertir en el pare dels seus tres fills i que va ajudar a reconstruir l’estampa que més adoren i busquen els Grimaldi: la de família rica i glamurosa. Però aviat la tragèdia va tornar a castigar la nissaga amb la tràgica mort de Casiraghi, el 1990, en un accident de barca.

Estefania, per la seva banda, va delectar els lectors de les revistes des de diferents vessants. Amb els variats tastets professionals que va anar fent de jove: primer de model i després de cantant, i amb els robats a la platja en topless en una època en què treure’s la part de dalt del biquini era revolucionari. Però el que més interès suscitava eren les seves històries d’amor. Paul Belmondo, Anthony Delon, Rob Lowe, Mario Oliver Jutard i Jean-Yves Le Fur van ser alguns dels seus acompanyants fins que va enamorar-se del seu guardaespatlles, Daniel Ducruet, amb qui va tenir dos fills. Un estiu, però (a Mònaco les coses importants sempre passen a l’estiu), es van publicar les imatges de Ducruet tenint sexe a la piscina amb una ballarina d’estriptis. Escàndol i més atenció mediàtica. La fórmula Grimaldi seguia funcionant. Estefania es va divorciar i va començar una etapa circense: primer es va casar amb un domador d’elefants i anys després amb un acròbata, i fins i tot es va instal·lar a viure amb els fills a la carpa del circ de Knie. Al final, però, el glamur del principat li va acabar pesant més que la pudor dels pobres animals de circ i va tornar a casa, és a dir, a Mònaco. El germà de totes dues, Albert, ha demostrat ser el més avorrit de la família. L’únic interès que desperta és la seva suposada homosexualitat tot i estar casat amb la nedadora Charlene Wittstock. Amb ella competeixen a veure qui fa més cara de peix bullit a les fotos.

Ara l’atenció mediàtica se centra en els tres fills de Carolina: Carlota, Andrea i Pierre, que porten tota la vida instal·lats a les pàgines de la premsa del cor i no sembla que tinguin intenció d’abandonar-les.