Els Jocs de la Fam de caçar famosos despullats

Les imatges furtives de famosos despullats són un gènere èpic: so de trompetes. Se sent aquest discurs per un altaveu: “Commemorem un any més les imatges de Joan Carles I en pèl a bord de l’iot en aigües italianes que tants anys van ser censurades a l’Estat sota les penes més cruels. Els famosos, de tot pelatge i condició, ja han sigut alliberats arreu de la costa i les aigües del Mediterrani. Els paparazzis més esmunyedissos i despietats ja han sortit dels seus caus per anar a retratar-los en les actituds menys decoroses. Que comencin els Jocs de la Fam!” De fet, al llarg dels anys hem vist prou carn per no tornar-ne a menjar fins a la jubilació: des de topless de moltes famoses, que són les preses més fàcils, fins a polvos de magnitud Jocs de Calgary del 1988, com el de l’actor Alberto San Juan i la seva parella fa uns anys en una platja. Si bé aquestes imatges encara es troben a la xarxa presentades amb un elegant passi de diapositives, el bailaor Antonio Canales va sortir poc afavorit quan el van retratar abraonant-se a un altre home damunt la sorra -sempre que escric abraonar em venen al cap Josep Maria Flotats, el conseller de Cultura Joan Maria Pujals i la baralla que va provocar la defenestració del director del TNC-. Paulina Rubio també va ser enxampada en un excés de naturalitat: arromangant-se el banyador per orinar a la popa d’un vaixell. Però la cantant va reaccionar amb rapidesa i va esguerrar l’exclusiva al fotògraf que li feia xantatge per la imatge en publicar la fotografia al seu Twitter amb marques d’aigua i un punt lluminós a l’entrecuix. Bingo.

El genet amb poca roba

També hi ha lloc per a l’amor -canviem trompetes per violins- en l’assetjament de famosos amb poca roba, o gens, tot i que les pràctiques que suposadament demostren uns sentiments més enllà de la germanor tendeixen a ser rares. Isabel Pantoja i María del Monte s’encalcen per una platja i s’esquitxen amb aigua d’un esprai: anell de compromís, hipoteca, compte bancari comú. Ricky Martin i el seu acompanyant espolsen la sorra d’una tovallola: campanades de casament. 50 ombres desfermades de Grey. Precisament aquests dies es parla de la relació del genet Álvaro Muñoz Escassi amb l’empresària Carmen Matutes. Crida l’atenció una de les imatges amb què la revista Lecturas explica la notícia; és ben estranya: entre un grup de persones assegudes a la popa d’un iot, Escassi apareix dret ensenyant mitja regatera al món, pocs dies després de l’eclipsi de la Lluna vermella. En fi, els camins de la intimitat, el negoci, una càmera de fotos, són inescrutables, i la resta de mortals seguim somrient quan ens trobem el pare d’algun amic en pilotes a la platja. I quan un veí de l’escala obre uns ulls com unes taronges quan ens veu despullats a la sorra.