A principis d’estiu Rosario Flores, AKA Rosarillo, deia, a l’edició del programa de TVE Lazos de sangre que li van dedicar a la seva mare, que si ella encara estigués viva faria reggaeton. I tenia tota la raó. Lola Flores tenia un geni tal que era sempre una alumna avantatjada en tot. Una pionera en tot. Va ser bona a l’hora de reciclar-se musicalment. Bona a l’hora de reconvertir-se en un personatge televisiu potent. I bona a l’hora de crear continguts nous per a la premsa rosa i poder seguir vivint -i ajudant a viure moltes famílies- quan arribaven les vaques magres. Potser per això resulta tan simbòlica la història del seu mític xalet a Marbella, Los Gitanillos, que va encarnar, abans que fos tendència, la història que després es repetiria en tantes i tantes famílies espanyoles i les seves cases.

Tot va començar quan el 1962 la Faraona se la va comprar sense pensar-s’ho. Era un xalet blanc i amb piscina meravellós situat dins de la reconeguda Milla de Oro de la capital de la Costa del Sol. Expliquen que abans que ella hagués fet cap actuació a la ciutat, ja se l’havia comprat. Sabia que tindria família nombrosa i que l’ompliria cada estiu amb els fills, els parents i els amics que s’hi volguessin apuntar. Considerava la inversió la mar d’oportuna, ja que tenir una seu al cor de la Costa del Sol en aquells anys era garantir-se algunes paginetes del cuore, cosa que no anava gens malament per passar l’estiu.

En aquell context idoni, la casa es va convertir en un punt de trobada estival de persones de tota mena. Les cròniques de l’època diuen que s’hi podia trobar des de Francisco Umbral fins a altres folklòriques de l’època com Marujita Díaz o Antoñita, la filla que el seu marit va tenir amb una cosina de Remedios Amaya abans de casar-se amb ella. Veïns, algun aristòcrata i coneguts de l’artista passejaven per la casa amb la naturalitat de qui se sent a casa seva, expliquen els que ho van viure, tot recordant que Flores era una matriarca en majúscules i una amfitriona de cor.

Van ser anys i panys de festes i de passar-ho bé. Lolita, la filla, encara diu que quan torna a Marbella plora recordant aquells moments. Potser li passa per la nostàlgia dels grans moments o potser per culpa del tràgic final que va tenir tot plegat.

Després de la mort de la Faraona el maig del 1995, del seu fill Antonio només quinze dies després i del seu marit al cap de quatre anys, les dues germanes Flores van haver d’heretar la casa. La sorpresa -o no...- va ser seva quan van descobrir que tenia un deute de més de cent milions de pessetes. Una quantitat que Lolita i Rosario no es van veure amb cor de pagar i, després d’intentar-ho tot, van optar per l’única solució que els quedava: donar-la al banc per cobrir el deute.

Així va acabar la festa marbellenca dels Flores, amb la casa revenuda pel banc a una immobiliària que el 2003 la va enderrocar per fer-hi apartaments de luxe. Lola Flores va ser la primera persona famosa perseguida per Hisenda, la primera famosa desnonada per un banc (encara que fos postmortem ) i la primera víctima de l’especulació urbanística. Ella, un símbol de la història d’Espanya, i la seva casa Los Gitanillos, un símbol que hi va caminar en paral·lel.

Res en queda de la història flamenca, rumbera, de jet set i de mestissatge socioeconòmic que la intèrpret d’Ay pena penita pena va escriure al llarg de 30 anys. El totxo ho va acabar triturant tot allà, com els va passar a tantes altres famílies espanyoles després del 2008. Es va intentar salvar la casa dedicant un museu a l’artista entre aquelles parets. Però, esclar, la promesa la va fer Jesús Gil... Posteriorment, també s’hi va comprometre Julián Muñoz... Definitivament, Los Gitanillos va ser una víctima absoluta de la història contemporània espanyola.