BarcelonaUn nou concepte de bosses de plàstic, sense cap derivat del petroli i completament hidrosolubles. És la creació que uns enginyers xilens han presentat fa poc a Santiago de Xile per acabar amb la contaminació que generen els plàstics. Tot el concepte recau en el canvi de la fórmula química actual que s'utilitza a tot el món per produir bosses de plàstic, segons van explicar el gerent general de Soulbag, l'empresa darrere de la innovació, Roberto Astete, i el gerent comercial, Cristian Olivares.

Després de la modificació de la fórmula química del PVA (alcohol polivinílic), les bosses es desfan i es dilueixen en l'aigua sense causar perjudici ni al medi ambient ni al líquid que les absorbeix. Per donar més garantia del procés, Astete i Olivares van fer una demostració davant la premsa per evidenciar l'eficàcia de la nova fórmula i la seguretat que el component no contamina.

"El material base té diferents orígens. Nosaltres busquem la possibilitat de reduir els costos de producció, i això ens porta a experimentar amb diferents proveïdors per garantir la qualitat del nostre producte i sempre ser sostenibles", va dir Astete. La companyia produeix actualment a la Xina, però van puntualitzar que podria produir-se en qualsevol part del món simplement canviant la fórmula de fabricació del material.

Amb la implantació global d'un invent d'aquestes característiques es podria combatre un fenomen tan desolador com la contaminació marina per culpa dels plàstics, que han generat continents enmig dels oceans formats per plàstics surant en l'aigua. Actualment n'hi ha tres d'identificats. El primer que es va detectar, el 1989, és a la zona central del Pacífic Nord i el va documentar la National Oceanic and Atmospheric Administration dels EUA. Posteriorment, s'han descobert dues illes similars a l'Atlàntic Nord i al Pacífic Sud.

La superfície de la més gran s'estima que és d'entre 700.000 km2 i 15.000.000 km2, segons el criteri de medició que s'utilitzi. Aquesta illa, també coneguda com 'el continent de plàstic', s'ha format perquè és una zona on coincideixen diversos corrents marins. A diferència del que es pugui pensar, no és fàcilment visible, ja que està formada per plàstics que porten anys degradant-se dins l'aigua salada, i molts són de mides tan petites que són molt complicats d'eliminar.

Tot i que aquests són els tres grans mars de plàstic, cada cop proliferen més a la xarxa imatges i vídeos que graven persones que es troben a la costa o al mar illes de plàstics que encara no s'han degradat. La model i activista polonesa Anja Rubik va convertir en viral no fa gaire un vídeo on es podia veure una illa de plàstic que havia arribat surant a la costa de la República Dominicana. Una illa d'escombraries que, segons va informar ella, es calculava que pesava unes trenta tones. Aquest és el vídeo: