El 31 de desembre s’acaba l’any però també la dècada. Han sigut deu anys vertiginosos durant els quals a peu de carrer s’han convertit en normals coses que no hauríem imaginat mai. Aquí ens fixem en 20 grans novetats que la dècada ha portat fins a les nostres vides quotidianes. Incorporacions a la vida real que molts cops es veuen eclipsades pels grans titulars tot i suposar una revolució.

1- Hem seduït el món per la boca

La dècada va començar amb les tres estrelles Michelin recent estrenades per al Celler de Can Roca i s’acaba amb dos nous triestrellats a Barcelona: Jordi Cruz a l’Àbac i Martín Berasategui al Lasarte. Però el panorama gastronòmic del país no para de créixer i la qualitat la trobem arreu amb noms com el de Fina Puigdevall, Raül Balam, l’equip del Disfrutar, Paco Pérez, els germans Torres o Albert Adrià, que han creat un univers gastronòmic tan ric que s’ha convertit en un reclam de país.

2- Les dones per fi s’han unit massivament

Aquesta ha sigut la dècada de les dones. La quarta onada feminista ha fet eclosió amb el Me Too, el moviment que va posar de manifest la impunitat i la freqüència amb què s’agredeix les dones, amb unes primeres denúncies que van sorgir de Hollywood però que es van estendre arreu del món. Les dones han pres els carrers amb manifestacions històriques i per primer cop el feminisme s’ha convertit en un fenomen de masses. Un fenomen que diu prou a la violència i reclama canvis estructurals en la societat i la mentalitat per desterrar, d’una vegada per totes, el masclisme.

3- La música catalana ha tingut veu femenina

El tsunami musical i de reconeixements de Rosalía, que va ser guardonada als Grammy Llatins, als Grammy i als premis MTV, culmina una dècada en què les dones cantants han pres el poder de la música catalana. Sílvia Pérez Cruz aviat va estar molt ben acompanyada al cim del reconeixement. Han fet una gran carrera durant aquesta dècada artistes com Maria Arnal, Clara Peya, que va rebre el Premi Nacional de Cultura, Núria Graham o la Bad Gyal, que va revolucionar el Sónar amb la seva actuació el 2017 i també el 2018. I si obrim l’objectiu fins a les Balears, s’hi troba Joana Gomila, que, com Pérez Cruz, experimenta a partir de la música d’arrel.

4- Ens hem vist (una mica) a les passarel·les

Hem vist com el sector de la moda començava a apostar per una bellesa més real. Més inclusiva. Més diversa. Tot i que els estereotips tradicionals encara perviuen, ara ja no és estrany que a les campanyes publicitàries hi apareguin dones de diferents races, edats i talles. Hem vist desfilar models amb vitiligen, com Winnie Harlow; amb síndrome de Down, com Madeline Stuart, i de talles grans, com Ashley Graham. Un petit pas molt significatiu. Per fi les corbes, les cicatrius, els cabells blancs i les estries, tot el que fa reals les dones, no s’amaguen.

5- Beyoncé ens ha encantat a tots

D’estrelles del pop n’hi ha moltes, però de Queen B només n’hi ha una. Beyoncé va arrencar la dècada aconseguint sis Grammy per I am... Sasha Fierce i l’ha tancat demostrant a tot el món el seu poder amb Homecoming (Netflix), el documental del seu concert a Coachella, que deixa clar que ella és molt més que una simple cantant de pop. Secundada pel seu exèrcit, Beyoncé es mostra en totes les seves dimensions: música, empresària, defensora del seu llegat cultural afroamericà i nova icona feminista.

6- Ens hem divertit cuidant-nos

L’alimentació equilibrada o l’esport mai no havien tingut tants seguidors com en els últims anys. Les xarxes i la seva eclosió han fet que cuidar-se sigui una tendència. Milers d’ influencers de la vida sana ens ensenyen com s’ho fan: ens proposen des d’aliments com la quinoa a rutines esportives. En paral·lel ha anat creixent una indústria que ens intenta vendre des de suplements fins a aplis. Això sí, els mètodes d’entrenament i les noves receptes han fet que cuidar-se ja no sigui tan avorrit.

7- Hem odiat el plàstic i abraçat AliExpress

Les grans contradiccions de la nostra societat són, també, una herència de la dècada. Per una banda, la consciència mediambiental s’ha disparat: sabem que cada any 13 milions de tones de plàstic acaben als oceans i que l’escalfament del planeta tindrà conseqüències irreversibles. I molts han començat a canviar els hàbits. Però, de l’altra, també es disparen nous serveis com la venda online, amb plataformes com AliExpress o Amazon, que generen milers de residus diàriament i empitjoren l’escalfament global amb el transport dels seus productes.

8- El món ha flipat amb els dracs i la Khaleesi

Si noms com Arya, Cersei o Khaleesi ja no sonen estranys és gràcies a l’impacte global de Joc de trons, la sèrie que ha fet parar bojos els espectadors durant gairebé tota la dècada. Estrenada el 2011, el drama basat en l’univers de George R.R. Martin té l’honor d’haver fet arribar el gènere fantàstic al gran públic, fins i tot a espectadors que fugien corrents quan detectaven elements tan irreals com dracs sobrevolant ciutats d’aspecte pseudomedieval. Font de teories inesgotables i discussions enceses, Joc de trons acumula rècords -com el de la sèrie amb més premis Emmy o la ficció més piratejada del món- i ha impulsat el turisme d’Irlanda del Nord, Croàcia o Gaztelugatxe.

9- L’arquitectura ha fet net després del boom

L’arquitectura neopovera s’ha guanyat un lloc significatiu en el panorama arquitectònic dels últims anys com un remei necessari per als excessos de l’arquitectura icònica i els nyaps urbanístics dels anys de la bombolla immobiliària. Un dels exemples més destacats d’aquesta línia a Catalunya és la rehabilitació de la Lleialtat Santsenca, del despatx Harquitectes. També les noves fórmules d’habitatge presentades per la cooperativa La Borda, del despatx de Lacol. La tabula rasa era imprescindible.

10- Hem descobert que la filosofia molava

Cada generació té la seva sèrie adolescent, de millor o pitjor qualitat. La d’aquesta dècada ha sigut Merlí, un relat inspiracional sobre les bondats dels mestres compromesos que, a través de diferents filòsofs, planteja els grans dubtes als quals s’enfronten els adolescents, des de la identitat sexual fins a la mort. Amb només tres temporades, el drama de TV3 va aconseguir seduir els espectadors més joves, fer que s’interessessin per la filosofia i llançar al cim de la fama una nova generació d’actors catalans encapçalada per Carlos Cuevas.

11- Ens ha encisat el nostre cinema

El cinema català va rebre una injecció d’autoestima al començament de la dècada amb el gran èxit de Pa negre, d’Agustí Villaronga, repetit pocs anys després amb l’ambició d’ Incerta glòria, del mateix director. En paral·lel al regnat d’Albert Serra, també han sigut els anys en què Juan Antonio Bayona, col·laborant amb nombrosos professionals formats a l’Escac, ha desenvolupat una fulgurant carrera internacional. Tot i així, en els últims anys han fet molt soroll pel·lícules de petit format i intimistes, tant pel clima econòmic com per les històries que expliquen, com 10.000 km, de Carlos Marqués-Marcet, que a la primavera va estrenar Els dies que vindran i altres films com La plaga, de Neus Ballús, i Estiu 1993, de Carla Simón.

12- Hem descobert el trap (gràcies a Barcelona)

Barcelona ha sigut l’epicentre de la música urbana -trap, reggaeton i dancehall - de l’Estat. Als seus carrers han sorgit nombrosos artistes que han engegat la seva carrera al marge de la indústria musical i han penjat els seus vídeos a YouTube, com Bad Gyal, Pxxr Gvng, Pimp Flaco, P.A.W.N. Gang, Cecilio G i Kinder Malo. Festivals com el Primavera Sound i el Sónar han sigut la seva plataforma per arribar al gran públic, després de conquerir els adolescents creant un nou llenguatge i uns codis que tenen en el twerking com una forma d’empoderament de la dona de les grans fites, juntament amb la moda que s’hi associa, amb peces com els crop tops, les gorres, els pantalons curts, les ungles llargues i maquejades i les fundes dentals d’or. El seu impacte s’ha estudiat amb llibres com Trapologia.

13- Hem començat a vendre’ns-ho tot

La crisi econòmica que va impregnar tota la dècada i la creixent consciència social i ecològica han convertit les mesures d’estalvi -i el sentit comú de tota la vida- en tendència. Així, l’economia circular ha omplert pàgines i més pàgines. Claro que sí, guapi. Les aplicacions i pàgines web com Wallapop, Vibbo, Vinted, Mil Anuncios o Chicfy han fet possible que amb un clic es pugui vendre i comprar la roba que ha quedat en desús o tots aquells objectes que tampoc no es necessiten més. A Wallapop fins i tot s’hi poden trobar pisos i cotxes. També han proliferat els tallers per arreglar roba i donar una nova vida a les peces, per potenciar que no se’n compri tanta de nova, i altres aplicacions en què els restaurants venen més barat el menjar que els ha sobrat al final del dia, com Too Good To Go, i unes altres per demanar eines que es fan servir en molt poques ocasions, com Lendi.

14- Hem comprat el que un mil·lennial ens deia

Instagram va néixer justament el 2010. Llavors ningú sabia en què es convertiria aquella xarxa. Avui en dia hem descobert que, principalment, és el lloc on s’ha d’acudir per vendre el que sigui. Fins i tot a un mateix. Això últim és el que han fet molts joves, que a hores d’ara són una autèntica influència per a masses de gent.

Ells, coneguts com a influencers, s’han convertit en els aliats imprescindibles de qualsevol marca per poder triomfar amb les vendes. Milers de seguidors avalen l’elevadíssim preu que costen les seves campanyes. Només a Espanya, el 2018 es van invertir més de 35 milions d’euros en publicitat en influencers, segons dades de l’agència H2H. Recuperaran els mitjans el poder de prescripció durant la dècada que estrenem o seguirà a mans de joves que treballen per al millor postor?

15- Ens hem despullat per a algú en línia

Lligar a través d’aplicacions mòbils ha arrossegat molta gent fins al sèxting, una pràctica que consisteix en enviar fotos suggerents -o directament òbvies- a algú altre, o a alguns altres. Moments d’excitació que temps enrere se solucionaven amb porno, ara troben empara en aquesta pràctica sexual, que moltes vegades acaba aquí i que d’altres només es un preludi d’una torbada física.

Tenir el mòbil sempre a mà i que les connexions d’internet hagin millorat tant ha fet possible que aquesta tendència sigui molt més majoritària que abans, sobretot en determinades franges d’edat. L’altra cara de la moneda han sigut els casos de ciberassetjament que es donen quan el partenaire decideix utilitzar les fotos amb finalitats que no eren les acordades. Llavors comença la sextorsió.

16- El col·lectiu LGTBIQ+ ens ha interessat molt

La dècada que tanquem es recordarà per l’eclosió del moviment gai-lèsbic i per la irrupció en escena del col·lectiu trans. Encara que a diferents ritmes i en diferents mesures, els dos col·lectius s’han mogut des de la marginalitat dels canals d’informació i entreteniment mainstream fins a ocupar una nova centralitat, cosa que ha generat nous consensos en relació al col·lectiu LGTBIQ+. Són causa i conseqüència d’aquest desplaçament del col·lectiu la sortida de l’armari d’esportistes de tota mena -des de l’olímpic Tom Daley a la futbolista Megan Rapinoe-, el reconeixement d’artistes obertament homosexuals -Billy Porter amb un Emmy al millor actor- o el triomf de programes a escala mundial com el talent show de drag queens RuPaul’s Drag Race. De la mateixa manera, ha tingut un enorme impacte la sèrie de Netflix Pose. També films com Call me by your name, Carol, Moonlight o La vida d’Adèle han aconseguit èxits de taquilla que van molt més enllà dels espectadors homosexuals i trans. En el terreny de l’entreteniment més massiu ha tingut una gran repercussió el cispassing de l’atleta retirat -pare durant anys del mediàtic clan Kardashian- Bruce Jenner, actualment Caitlyn Jenner, que al 2015, amb 66 anys, va protagonitzar la portada del Vanity Fair nord-americà ja convertit en la dona que volia ser i acompanyat del titular: “Digueu-me Caitlyn”.

17- Ens hem fet selfies (massa selfies)

Durant els últims deu anys les càmeres dels mòbils han millorat moltíssim i les xarxes socials s’han fet omnipresents. Amb aquests dos ingredients era impossible que la gent no comencés a fer-se més autofotos del que cabia esperar. Tant ha sigut així que a les clíniques de cirurgia estètica han detectat un gran augment d’operacions per millorar les selfies. Entre el 2011 i el 2017 es van comptabilitzar 259 morts per fer-se fotos en llocs impossibles. Més que per atacs de tauró.

18- Hem sentit i degustat l’Amèrica Llatina

Fa una dècada, de la gastronomia de l’Amèrica Llatina no en sabíem gairebé res i la seva música ens semblava “només per a ells”. Avui dia aquests errors han desaparegut i aquesta deliciosa regió forma part de les nostres vides. Han triomfat sense haver d’emular el pop espanyol Maluma o J Balvin; la bachata de Romeo Santos va omplir el Sant Jordi; hem descobert el dembow ; ha arrasat el Despacito ; ha triomfat la cuina peruana; ens hem abandonat a l’alvocat; tots portem guacamole a les festes...

19- Ens hem fet pesats (també per WhatsApp)

S’encén la pantalla del mòbil i s’hi pot llegir: “ Fulanito t’ha afegit al grup de WhatsApp”. En aquesta dècada que s’acaba, hem deixat de trucar-nos per telèfon i ens comuniquem, bàsicament, a través de sistemes de missatgeria com són WhatsApp o Telegram. Els grups s’han convertit en una constant en les nostres vides: els creen les AMPA, les famílies, els companys de feina i els amics que potser no es veuen sovint, però que volen mantenir el contacte constant. Serveixen per estar informat, però també per rebre quantitats ingents de mems, vídeos i fotos que acaben sent diversió de ràpida digestió.

20- Netflix s’ha sumat a la manteta i al sofà

Els últims deu anys han sigut els de l’explosió de la seriofília, un fenomen que és impossible d’entendre sense la irrupció de Netflix a les llars d’arreu del món. El que va començar com un videoclub amb servei a domicili als Estats Units s’ha transformat en un gegant tecnològic d’abast mundial -compta amb 158 milions de subscriptors- que produeix i distribueix centenars de sèries i pel·lícules pensades per a tot tipus de públic. No només ha canviat la manera en què es consumeixen els productes audiovisuals -els dies d’emissió han deixat d’existir i les sèries s’acaben veient d’un sol cop i des de qualsevol dispositiu-, sinó que ha marcat el camí per a la resta de companyies, que, amb algunes diferències, aposten pel seu model de negoci. El ventall de plataformes a les quals pot accedir un consumidor actualment és aclaparador: Amazon, HBO, Sky, Filmin, Apple TV+, Movistar+ i, pròximament, Disney+.