CALOR 'VINTAGE'

La sentència que va posar l’estiu a la presó

El cas Malaya va acabar amb l’estiu permanent en què estava instal·lat el triangle d’amor Pantoja-Muñoz-Zaldívar

La sentència que va posar l’estiu a la presó / EFE Zoom

El cas Malaya va destapar que Marbella no era només la capital de l’Espanya privilegiada a l’estiu. Aquelles filmacions policials que van emetre totes les televisions en què es veia que Juan Antonio Roca -el cervell de la trama de corrupció urbanística Malaya- tenia un Miró a sobre del jacuzzi, van deixar clar que l’opulència a la capital de la Costa del Sol era extrema i durava tot l’any. Almenys per a alguns.

Entre aquests, l’alcalde Julián Muñoz, que havia substituït en el càrrec l’inoblidable Jesús Gil y Gil; la seva dona, Mayte Zaldívar, i la tercera en discòrdia, Isabel Pantoja, que després d’uns anys arrossegant-se pels escenaris en ple declivi professional i passant-se de moda com a figura de la premsa rosa va trobar en l’escalf urbanístic marbellenc una gran companyia. Ells tres, que sempre sortien a la tele empolainats, pentinats de perruqueria i amb la roba més cara, van veure com aquell castell de cartes que havien construït se’ls enfonsava sota els peus. Zaldívar es quedava compuesta y sin alcalde el 2003, quan Pantoja, que havia arribat a Marbella per ser imatge de la ciutat, es va convertir en primera dama de facto.

Allò va fer que, per despit, Zaldívar se n’anés a la televisió directa per quedar-se ben descansadeta amb el que havia sigut el seu marit. Previ pagament, va explicar davant de tot Espanya allò que el seu marit solia arribar a casa amb bosses de brossa plenes de bitllets al·legant que eren només unes comissions d’obres que s’emportava tothom. La set de venjança que sentia per haver-se convertit en la cornuda d’Espanya va fer que ho repetís en altres ocasions i que, a més, es vantés que es quedava moltes coses al pap sobre la -llavors suposada- corrupció de Marbella.

Poc sabia Zaldívar que aquelles declaracions la portarien de corcoll fins que va entrar a la presó. Tant de corcoll que el 2012 se’n va desdir davant del jutge, al·legant que tot ho havia fet per despit. No obstant això, l’elevat ritme de vida que havia portat durant el seu matrimoni era més difícil de desmentir, com així va confirmar la sentència del cas Malaya.

Sense ‘cash’, arriba l’hivern

Però, finalment, aquell etern estiu que les televisions privades havien retransmès, amb dinars eterns plens d’autoritats, aquelles festes farcides de pseudoglamur a càrrec de l’erari públic, aquelles joies tan brillants, aquells cotxes, aquella cort de servents... Tot allò se’n va anar en orris amb la sentència del citat cas, que passarà a la història com el cas ideal de la indústria de la televisió espanyola: crònica policial es troba crònica rosa en un entorn de luxe. What else?, com diria George Clooney.

El que havia rampinyat Julián Muñoz a les empreses que volien construir a la ciutat més icònica del luxe estival, el que havia acumulat Zaldívar durant el divorci i amb les visites a les televisions -va arribar a ser col·laboradora del programa A tu lado de Telecinco- i tot el que havia amassat Pantoja cantant, venent exclusives i amb l’herència de Paquirri, se’n va anar en advocats, fiances i, sobretot, multes. Aquell etern estiu va arribar a la seva fi de cop. Ja no quedaven passejos per passejar-hi ni hotels de cinc estrelles per instal·lar-s’hi ad infinitum. A l’Hotel Guadalpin van haver de demandar Zaldívar perquè els pagués els mesos que els devia...

A la Pantoja li va tocar pagar 1,14 milions d’euros de sanció pel cas Malaya, Zaldívar va ser condemnada a pagar-ne 1,7 i Muñoz 3,8. Zaldívar va sortir de la presó l’estiu del 2016 i va tornar a Marbella. Tot igual però tot diferent. La reinserció l’ha portat a fer de cuinera en un gastrobar ubicat dins del mercat municipal. El sol no escalfa igual cada estiu.