La tonyina de Franco i els estius ‘different’

BarcelonaAquest article feia penjar l’agenda dels articles de la secció d’un fil, no fos cas que haguessin exhumat Franco del Valle de los Caídos abans de publicar-lo i que l’estiueig del dictador, o durant el seu govern, hagués deixat de ser vintage per posar-se d’actualitat. Bé, de fet, no som els primers que han relacionat el dictador i les activitats d’estiu: la gent que es va manifestar al Valle de los Caídos fa deu dies va innovar proposant un “pelegrinatge nacional” que sorgeix com una alternativa macabra al Camí de Sant Jaume i a qualsevol altra activitat imaginable.

Anar al Valle de los Caídos a manifestar-se en ple juliol amb el braç alçat: això sí que és una activitat de risc, sobretot per a la persona que es té al costat, més que saltar-se l’hora i mitja de digestió abans d’anar a la platja. Una altra activitat de risc, aquesta en clau retrospectiva, hauria sigut imposar-li a Franco el mantell de la Mare de Déu del Pilar l’agost del 1975, i no mesos després. Ara els que estan en situació de risc són els hereus de Franco, perquè si no canvien d’opinió i es fan càrrec del cadàver, podria acabar com els avis abandonats a les benzineres.

Precisament una de les imatges més recordades dels estius franquistes és la de Fraga, quan era ministre de Turisme i Informació, banyant-se a la platja de Palomares per convèncer els espanyols de la salubritat de l’aigua -King África hauria arrodonit l’escena cantant La bomba -, mentre Franco dividia les vacances entre el Pazo de Meirás, on feia activitats com jugar a tenis i a golf al club de la Zapateira, i les jornades de pesca de tonyines gegantines a bord de l’ Azor. També descansava al palau d’Ayete, a Sant Sebastià.Navegar amb Franco era un malson, es veu que amargava els seus convidats fent-los falsos anuncis de mal temps. L’ Azor fins i tot li va arruïnar un estiu a Felipe González, que va rebre una allau de crítiques per haver-lo fet servir l’any 1985.

L’exhumació de Franco podria redimir una mica la retòrica ampul·losa dels seus governs: traslladar-lo al panteó familiar del Pardo seria un “ milagro nacional ”, com va ser-ho també l’explosió del turisme de masses des de finals dels 50 gràcies a la bonança del clima i les platges generoses. Una altra vegada Manuel Fraga va ser un personatge decisiu en aquesta història, ja que durant el seu mandat va fer córrer un eslògan que en les circumstàncies judicials i polítiques d’ara ressonen com un migdia a ple sol sense ni una gota de crema solar: “ Spain is different ”.

El taxista Gasolina i les dones en biquini del landisme

El cinema espanyol ha deixat una imatge al·lucinant de l’estiueig durant el franquisme: Paco Martínez Soria va ser un dels protagonistes de Veraneo en España, on un taxista anomenat Gasolina feia de guia a un milionari britànic i li descobria els costums més nostrats. Així i tot, el rei de l’estiueig cinematogràfic carpetovetònic és Alfredo Landa i les pel·lícules que va protagonitzar a finals dels anys 60 i els primers anys 70. Van ser fites del landisme pel·lícules com Una vez al año ser hippy no hace daño i Aunque la hormona se vista de seda, fins que el destape va desbancar les dones en biquini que feien que Landa obrís els ulls com plats.